Al 2013 la meva dona va tenir la "gran" idea de regalar-me una bici per passejar amb les nenes i si bé durant uns mesos va passar "sense pena ni glòria", un bon dia la vaig agafar per fer una sortida amb un amic i des d'aleshores que no me'n he baixat.
A l'inici aquest amic i jo anàvem amb una colla que més o menys feia la mateixa ruta cada setmana, però un bon dia vam anar a la pedalada que es fa des de fa anys a Cabra per la Marató de TV3 i allò ho va canviar tot. Vam fer el circuit verd (sense cap complicació) i vam acabar morts (més jo, tot s'ha de dir), però amb una estranya felicitat mai viscuda, i amb el convenciment que si volíem gaudir havíem de patir (No pain no gain, que diuen).
Des de llavors vam abandonar aquell grupet i vam començar a augmentar la dificultat i exigència de les sortides, cada cop més, fins assolir "repte" per nosaltres impensables, com la VIP XTREM o "Los 10.000 del Soplao".
Però com el món del ciclisme i del BTT en particular quan t'enganxa no et deixa anar, continuem buscant nous objectius per no deixar de pedalar.
Medlem sedan september 2013