Tid  en timma 57 minuter

Koordinater 699

Uploaded den 8 mars 2019

Recorded mars 2019

-
-
288 m
180 m
0
3,2
6,4
12,71 km

Visad 80 gånger, ladda ned 2 gånger

i närheten av Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Sortida desde el cementiri de Vilafranca i fem baixada cap el camí de la bona sort i iniciem pujada cap a l´ermita de Sant Pau passant per la carena fins que arribem a la carretera d´entrada de Les Cabanyes, seguím per pista asfaltada i iniciém pujada al petit bosquet dels Pujols, fem baixada per camí entre vinyes i per el antic camí de la Via Augusta fins a arribar al punt d´inici de la marxa.
utsikt

Creu de Sant Pau

Creu de fusta pintada de color blanc, posada a l´any 1970.
Waypoint

intersecció

bild

Via Augusta, Camí de la Pelegrina, Vilafranca del Penedès.

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[2] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres. Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108. Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat. Època medieval Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès) La societat medieval Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. Va ser decisiva l seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic. La ciutat medieval El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652). Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola. El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona. Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.
träd

Els Pujols.

Els Pujols.
Waypoint

Corriol esquerra.

utsikt

Cales de Pachs

Història CALES DE PACHS, S.A., va ser fundada com a Societat Anònima el 9 d’octubre de 1967. El 1971 s´inaugura un nou forn, rotatiu, amb intercanviador de calor i amb combustible líquid, el primer d´Espanya d´aquestes característiques. Gràcies a aquesta nova tecnologia, s´aconsegueix un increment important de qualitat i un major estalvi de costos. En plena crisi energètica, es decideix canviar el tipus de combustible i passar a utilitzar carbó micronitzat, fent així operativa la instal·lació de carbó el 23 d´agost de 1982. El mateix any s´instal·la un grup de molturació i micronització d´òxid de calç amb la finalitat d´obtenir finors que oscil·lin entre les 2.000 i les 40 micres. Cales de Pachs és la primera d´Espanya en fabricar aquest material. El 1995 entra en funcionament un nou forn de doble cuba que utilitza el sistema de regeneració per a la recuperació de la calor, amb un procés de cocció de la calç més avançat, autocontrol informatitzat i estalvi energètic, que garanteix una constància en el producte i la màxima qualitat. Es considera la Millor Tècnica Disponible. El 2005 s´estrena un altre forn de doble cuba, com l´anterior, regeneratiu per a la cocció de pedra més petita obtenint un millor aprofitament de la matèria primera. El 2007, amb l´ànim de reduir les emissions de CO2, es munta un segon molí per a poder tractar i barrejar biomassa amb el combustible tradicional. L´objectiu de CALES DE PACHS és seguir creixent en el nostre propi sector, fomentant l´ús de la calç i donant a conèixer les seves aplicacions, mantenint el compromís de contribuir al desenvolupament econòmic sostenible, col·laborant amb els treballadors, les seves famílies, amb el municipi i amb la societat en general per a la millora de la qualitat de vida.
Information

Cooperativa de Vilafranca COVIDES

Informació de la pàgina web de Covides. Tecnologia, procès, equip humà COVIDES Vinyes - Cellers neix de la voluntat d'un grup de viticultors de tota la comarca del Penedès d'elaborar vins i caves de forma professional però amb personalitat pròpia . Els nostres cellers es troben repartits per tota la comarca i disposen de les instal·lacions més modernes. COVIDES Vinyes - Cellers és la 1a Cooperativa vinícola de 1r grau de Catalunya en termes de volum amb una collita mitjana anual d'uns 24.000.000 de kg de raïm. Per assolir aquesta collita mitjana, Covides compta amb uns 650 socis actius que conreen al voltant de 1.900Ha. repartides en més de 50 municipis, entre Alt, Baix Penedès i el Garraf. Dels 24 milions de quilos de mitjana, un 85% correspon a varietats blanques (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay) amb les quals elaborem els vins que comercialitzem sota les DO Penedès i Cava. Les varietats negres (Ull de llebre, Merlot i Cabernet Sauvignon), ens permeten elaborar els vins rosats i negres de DO Penedès. Actualment Covides comercialitza en embotellat un 25% de la producció total de vi; el 65% de l'embotellat s'exporta a uns 30 països mentre que el 35% restant es ven a Espanya. La resta de la producció es comercialitza a granel. Covides compta amb 3 cellers (St. Sadurní, St. Cugat Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès) per entrar els 24 milions de quilos dels seus socis i elaborar els corresponents vins blancs, rosats i negres.
Waypoint

Creu, Intersecció.

Creu, Intersecció.
Waypoint

Gir dreta camí de la Pelegrina

Gir Esquerra
vatten

Font de Sant Pau

Font de Sant Pau
Ruin

Cabana pedra seca L´Emigrant

Cabana pedra seca L´Emigrant
Waypoint

Gir dreta camí de la Pelegrina

Gir Esquerra
bild

Les Cabanyes del Penedès

Les Cabanyes Alcalde Francesc R. Olivella i Pastallé Les Cabanyes és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Està situat al nord-oest de Vilafranca del Penedès. És un terme molt reduït. És accidentat al sud de la muntanyeta de Sant Pau. Es tracta d'un terme bàsicament agrícola. Història L'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem s'establí a l'església romànica de Sant Valentí cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l'orde fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya. Adquirí riqueses per moltes de les donacions que va rebre dels cavallers de la comarca, de les quals és significativa la de Guillen de Granada l'any 1137. L'any 1306 s'efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès. La casa pairal, Mas Gomà, va ser el lloc de naixement del Dr. Josep Torras i Bages, (1846-1916).

Kommentarer

    You can or this trail