Scheffauer (Wilder Kaiser)

Immisericorde ascensió al Scheffauer, muntanya de 2.111 metres d’alçada, situada a la serralada del Kaiser (Kaisergebirge), als Alps calcaris del nord. El cim custodia el flanc occidental de la cresta principal de la serra del Wilder Kaiser, presentant les seves cares nord i sud parets rocoses de fins a 600 metres d’alçada, que davallen a les valls que l’envolten, trobant-se als seus peus el llac Hinterstein. Aquestes muntanyes es situen a la província austríaca del Tirol, entre les ciutats de Kufstein i St. Johann in Tirol.
Hi ha dues rutes habituals per pujar el Scheffauer, des del nord, a partir de la Kaindlhütte, amb passos equipats, de dificultat moderada, i pel sud, des de la Bärnstatt Gasthaus, a través del prat alpí de Steiner-Hochalm i les escarpades parets que hi ha a continuació, amb trams assegurats amb cable, que és la que hem emprat en el nostre cas.

El trajecte en la seva totalitat està senyalat i fitat amb marques blanques i vermelles de pintura, que corresponen als senders 821 i 814, i bona part del recorregut demanarà fer ús de les mans, ja que un cop ens trobem a les parets calcàries, el traçat de la ruta va buscant la millor manera d’avançar entre les roques, per la qual cosa, al marge dels trams equipats, haurem d’anar fent curtes grimpades, que, de totes maneres, no comporten dificultats si s’està acostumat a aquesta mena de terrenys.
Una altra cosa a tenir en compte, és que superarem una mica menys de 1200 metres de desnivell en tan sols 4 quilòmetres, amb força trams en els que el grau d’inclinació estarà per sobre del 30% (l’anàlisi del track amb el programa IPB Index marca que la meitat de la pujada supera l’esmentat percentatge, arribant fins i tot al 40%). Per tant, cal prendre-s’ho amb calma, doncs no es tracta d’un itinerari en el que la velocitat marqui el ritme, al menys en el nostre cas.

El punt de sortida, com hem indicat, es troba a l’entorn de la Bärnstatt Gasthaus, a la que hi arribarem des de la carretera B-178, entre Söll i St. Johann in Tirol, desviant-nos cap al poble de Scheffau, que travessarem, seguint la carretera local L-207, en direcció al llac Hinterstein. Arribarem a un nucli de cases, al mig dels prats i just abans d’entrar al bosc, on hi destaca a la dreta la presència d’una església, Sankt Leonhard Kapelle, on hem de parar compte a la cruïlla que hi ha al darrere mateix de l’edifici, ja que a la dreta surt una pista, que en pocs metres ens deixa a la zona d’estacionament, que és de pagament. Hi ha una màquina expenedora del tiquet corresponent (3 euros al dia).

Allà mateix veurem un plafó informatiu amb un croquis del Wilder Kaiser i un mapa de la zona en la que ens trobem, amb el traçat de la ruta que anem a fer perfectament marcada en color negre, que ens ve a dir que el seu grau de dificultat senderista és de 4 sobre 5 (schwierig, que vol dir difícil). Marca set hores de durada, que és el que hem trigat amb aturades i tot, amb un desnivell positiu de 1180 metres i un recorregut de 7,8 quilòmetres. Tal qual.
També veiem un dels típics rètols metàl·lics de color groc que ens indiquen les destinacions a seguir i marxem a la dreta per la mateixa pista forestal per la que hem vingut, seguint el sender 821. Descartem els encreuaments que anem trobant, sempre guiats per les marques i els rètols, arribant a una mena de cabana, on la pista desapareix i es torna camí, prou ample i fresat, per alleugerar la pujada, que cada cop és més constant.
Arribem a una cruïlla (Beinstingalm a 1119 metres) on hi ha dues opcions per seguir endavant, en el nostre cas marxem a l’esquerra, per la variant 821a del sender, que és més curta. En aquest punt val la pena girar-se 180º i contemplar el llac Hinterstein, que l’endemà vam voltar en la seva totalitat, en una agradable i tranquil·la passejada.

El camí va enfilant-se per dintre del bosc, trobant un petit tram amb graons i un pont de fusta, abans d’arribar a la cabana Steiner-Hochalm (1257 metres), on ofereixen servei de restauració a la seva terrassa panoràmica. Estem en una confluència dels senders, doncs per aquí passa el 823 (Jägersteig) i veiem en els indicadors un munt de llocs on dirigir-se, entre ells el que assenyala la direcció cap el Scheffauer, dient-nos que encara queden 3 hores, pel sender 814a.
Es tracta d’un corriol que marxa per darrere mateix de la granja, fent-ho de manera decidida, travessant una pista, i endinsant-se a l’espès bosc, on cada cop el camí és més costerut. Com està força trepitjat i hi ha marques de pintura, és fàcil de seguir el seu traçat entre els avets platejats i els fajos. En sortir del bosc, ens trobem amb un llarg flanqueig ascendent que travessa la tartera, on el pas de les persones ha dibuixat un camí entre les pedres, que a estones és de bon fer i en d’altres és més empipador, ja que està més esmicolat i és fàcil relliscar. El camí, al final de la tartera, dibuixa unes curtes giragonses i arriba a una cruïlla.

Estem a l’Einstieg Scheffauer (1610 metres), és a dir, literalment a l’inici de l’ascensió, com si els 650 metres que ja hem fet no contessin, on enllacem amb el traçat del sender 814.
Suposo que aquesta curiosa referència es deu al fet que a partir d’ara el terreny es fa més exigent, doncs des d’aquí fins al cim, haurem d’anar pujant per l’escarpat vessant rocós de la muntanya, havent-nos d’ajudar freqüentment amb les mans.
Un primer tram entre roques i espessos pins, ens farà guanyar alçada de forma contundent, fins deixar-nos a un sector no tan dret, però una mica més exposat, tot i que la presència dels arbres a la banda on hi ha la caiguda elimina la sensació de vertigen. Les marques de pintura ens van guiant de forma segura per aquesta mena de lleixes a la roca, que anem superant a mode de graonades. Abandonem definitivament el bosc, la vista se’ns obre i ja veiem, o millor dit, intuïm, per on anirà la pujada, un cop definim el punt en el que ens situarem a la carena i la diagonal que ens hi portarà. A estones, poques, per corriol i d’altres entre rocs, anem superant les graderies, amb alguna que altra grimpada més dreta, per salvar petits contraforts, fins que sobre la cota 1900 trobem el cable que ens assegurarà el pas per la zona coneguda com Wasserloch (pou d’aigua). Es tracta d’un tram molt humit, ja que passa pel costat d’una balma que regalima aigua i a més a més, el terreny és costerut, força llis i desfet. Cal ajudar-se del cable i d’unes grapes metàl·liques per superar aquest punt més compromès.

En sortir de la cavitat, encara ens queda grimpar per una curta canaleta, fins arribar a una mena de collet o bretxa, on el camí tomba a la dreta, esdevenint per poca estona horitzontal, però bastant exposat, per tant, seguim trobant la presència del cable per avançar.
La tònica del que segueix és una mica més del mateix, superar grades de roca, algunes més dretes que altres, parant compte a les marques de pintura per no perdre el camí, doncs un error ens duria a un embolic important, més si hi ha boira, com ha estat el nostre cas.
En algun lloc he llegit que a aquest sector que continua el tram del cable se l’anomena Kegelbahn, és a dir, bolera, per la caiguda de pedres que poden provocar les persones que van per davant o fins i tot els animals que viuen en aquest indret. De fet, l’any 1963, la serralada del Kaiser, formada pel Zahmer Kaiser i el Wilder Kaiser fou declarada Reserva Natural, amb la finalitat de protegir les espècies de fauna i flora que hi habiten.

Poc a poc, anem guanyant alçada, amb alguna que altra ziga-zaga entre roques, fins a situar-nos al coll que hi ha entre el Scheffauer i el Westlicher Hackenkopf, a 2040 metres d’alçada, punt en el que conflueixen les rutes sud i nord d’ascensió al cim, on ens trobem amb persones que porten posat el casc i l’equip de ferrada, ja que la pujada des de la Kaindlhütte, com hem esmentat al principi, està equipada. Marxem a l’esquerra, seguint marques blanques i vermelles, pugem un esperó, que ens deixa en una mena de clot i des d’aquí, tan sols queda superar un nou tram de roques fins assolir el cim, coronat per una gran creu.
Les cròniques parlen de l’extraordinària panoràmica que es té des d’aquí dalt, com per exemple sobre el veí Zahmer Kaiser, el Treffauer, que és la continuació de la cresta del Wilder Kaiser, o el més allunyat Venedigergruppe, però la boira situada tota l’estona a la cara sud de la serra, per la que hem pujat, ens impedeix gaudir de l’espectacle visual, per tant, ens conformem en clicar el següent link per fer-nos una idea aproximada del que s’abasta des del Scheffauer: https://peakvisor.com/peak/scheffauer.html.

La tornada l’hem fet pel mateix lloc pel que hem pujat.



Ressenya de xrs1959