Tid  4 timmar 4 minuter

Koordinater 2999

Uploaded den 9 mars 2014

Recorded mars 2014

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
569 m
241 m
0
3,1
6,1
12,26 km

Visad 6108 gånger, ladda ned 237 gånger

i närheten av Xalets de la Solana, Catalunya (España)

Ruta circular partint des de la població de Sant Llorenç de Montgai, cap a l’Ermita de la Mare de Déu del Castell, les restes del Castell a la serra de Sant Cristòfol i finalment visitarem el recentment restaurat refugi de La Garriga.

Un cop arribem a la població de Sant Llorenç de Montgai, deixem el nostre vehicle a l’aparcament del Càmping La Noguera i voregem les seves instal·lacions en direcció als xalets de La Solana per finalment fer cap a l’estació de ferrocarril de Sant Llorenç. Just davant de l’estació, trobem el Centre d’interpretació de La Roca dels Bous, on hi podrem donar una ullada a com vivien els neandertals al paleolític.

A la vora mateix del Centre d’interpretació, parteix la pista i el corriol que duen a l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Nosaltres agafem el corriol, molt més costerut però que ens estalviarà molts temps. En el seu tram final el corriol s’ajunta amb la pista per portar-nos finalment a l’ermita. Si el dia ens ho permet, des de dalt de l’ermita gaudirem d’unes magnífiques vistes de l’embassament de Sant Llorenç, Camarasa, la plana d’Urgell i la serralada del Mont-Roig.

Des de l’ermita veurem en direcció oest la gran roca que destaca a la serra de Sant Cristòfol i un petit corriol que ens hi porta. L’agafem per tal de poder visitar les poques restes que queden del Castell.

Tornem a baixar fins l’ermita i descendim un tros per la pista que baixa fins al poble fins a una pronunciada corba on trobem l’indicador del refugi de La Garriga al qual ens dirigim. Durant tot el trajecte anirem trobant pals senyalitzadors que ens duran en la direcció correcta.

Abans d’arribar al refugi trobem 3 trinxeres de la Guerra Civil Espanyola, una d’elles completament restaurada. Seguim fins trobar un pal senyalitzador el qual ens indica la direcció cap a l’ermita des de on hem vingut, la direcció cap al refugi i finalment el corriol que baixa directament fins a Sant Llorenç el qual agafarem a la tornada.

Seguim fins arribar al refugi de La Garriga del Cantoné on s’ha habilitat una taula i uns bancs per guarir-nos en cas de mal temps o per recuperar forces.

Desfem de nou el camí fins trobar el pal indicador que havíem trobat anteriorment i que ens marca la direcció cap a Sant Llorenç. Durant el descens ens trobem una petita cova. La baixada es ferma, tot i que en algun tram força costeruda. Finalment arribem a la via del tren, la qual creuem per sota mitjançant un petit túnel, i al camí que cap a la dreta ens portaria cap a la població de Gerb i que cap a l’esquerra ens durà al lloc d’inici de la ruta, al Càmping La Noguera.

Agraïments, a La Noguera Càmping per la rehabilitació del refugi de la Garriga, les trinxeres i els corriols que ens hi porten.
Borg

Castell de Llorenç

Information

Centre d'interpretació de La Roca dels Bous

Grotta

Cova

Sacred architecture

Ermita Mare de Déu del Castell

No han estat localitzades fins a l'actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no es pot descartar, però, que aquesta esglé­sia hagués estat durant l'edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona. Així consta per primera vegada l'any 1151, en la butlla que el papa Eugeni III adreçà a Santa Maria de Solsona confirmant-li les seves possessions. Aquesta subjecció es recull també en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 i en una relació d'esglésies de Solsona del final del segle XIII. El capellà de Llorenç és esmentat, així mateix, en la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391. L'actual església parroquial de Llorenç, dedicada a Sant Llorenç, es troba dins el poble, a la riba dreta del Segre. Desconeixem si les notícies històriques sobre l'església de Llorenç fan referència a aquest temple, en l'actualitat d'estil barroc, segurament el successor d'un de més antic. Es tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular molt allargada, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó al tram de llevant, i lleugerament apuntada fins al mur de ponent. La volta és reforçada per dos arcs torals que descansen sobre pilastres i que divideixen el tram de la nau en dos espais idèntics. L'arrencada de la volta és definida per una motllura trapezoïdal bisellada que a les pilastres és doble, a manera d'àbac. La nau és dividida en dos parts, separades per dos graons que formen l'accés al presbiteri, definit, en aquest edifici, per la zona de l'absis més un tram de la nau on s'han obert dues capelles, la septentrional, contemporània a la construcció romànica amb arc de mig punt adovellat, i la meridional, més tardana, amb arc apuntat també adovellat que ocupa tota l'amplada d'aquest espai. La porta d'accés s'obre al mur de ponent, desplaçada de l'eix central cap al sud i resolta amb arc de mig punt adovellat. De les tres finestres conservades, dues són de doble esqueixada: una a l'absis amb arc de mig punt adovellat, una altra al mur sud amb arc de mig punt tallat en una pedra rectangular, i una tercera fi­nestra, situada en el mur de ponent, lleugerament desplaçada de l'eix central, geminada amb una columna amb base, fust octogo­nal i capitell esculturat, que sembla haver estat re aprofitada d'una altra construcció. És d'esqueixada recta amb arc de mig punt adovellat amb motllura complexa a l'aresta, formada per una combinació de dos bossells i un cavet, que es reprodueix als muntants. Tot el perímetre exterior del temple presenta cornisa superior motllurada, amb combinació de bossell i cavet, que a la façana principal marca de manera irregular la coberta de dues aigües. A la coberta de la cara meridional hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt i teulada plana. L'església de Santa Maria del castell de Llorenç s'adiu perfectament a les solucions arquitectòniques del final del segle XII i la primera meitat del XIII, amb reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal
vindskydd

Refugi de La Garriga del Cantoné

Crossroads

Senyalització cap a Sant Llorenç

Crossroads

Senyalització cap al refugi

Ruin

Trinxeres

2 kommentarer

  • felixbg 2015-feb-03

    Un cobert no s'hauria de dir refugi,encara que , per no se negatiu esta molt be que l'hagin reconstruit.

  • Bild av bcnrosie

    bcnrosie 2018-jul-22

    Ruta amb paisatges espectaculars. Molt recomanable.

You can or this trail