Moving time  6 timmar 34 minuter

Tid  10 timmar 14 minuter

Koordinater 4451

Uploaded den 19 november 2019

Recorded november 2019

-
-
793 m
442 m
0
6,1
12
24,44 km

Visad 24 gånger, ladda ned 1 gånger

i närheten av Sant Llorenç Savall, Catalunya (España)

Sant Llorenç de Savall - Font de Pere Miquel - Torrent del Platan - La Creu de Ricó - Carena de Ricó - Torrota de la Roca - Barraca de Pedra Seca - Platan de la Roca - Gorg del torrent de la Vall d´Horta -Til·ler del Molí de la Roca - Molí de la Roca - Bassa del Molí de la Roca - Masia La Roca - Bobila de la Roca - Torrent de la Roca - La Parellada - Torrent del Cargol - Resclosa de les Oliveres - Camí de les oliveres - Masia Les Oliveres - Torrent del Trull - Torrent de l´Hort de la Muntada - Gorg de lo Civil - Riera de l´Horta - Torrent de les comes - Barraca de Pedra Seca - Pont de la Muntada - Torrent del Marquet - Forn de Pega del Marquet - Pont del Torrent de la Font del Llor - Font del Llor - Marquet de la Roca - Antic Forn del Marquet de la Roca - Torrent de Pregona - Pont de la Muntada - Gorg i Font de la Muntada - Resclosa de la Muntada- Mirador de la Resclosa de la Muntada - Masia La Muntada - Carena de la Muntada - Barraca de Pedra Seca - Coll del Castell - Sala de la Font - Castell de Pera - Serra del Castell de Pera - Coll de la Costa - Corral d´Agramunt - Dolmen de Roca Sareny - Coll de l´era Ventosa - Roca Sareny - Carena de Roca Sareny - Coll de Pregona - Masia Pregona - Masia El Romeu - Pont del Torrent del Romeu - Barraca de Pedra Seca - coll d´Agramunt - Bassa de Bombers - Coll del Castell - Pont del Torrent de la Sala - Basses de Cal Llogari - Font de Cal Llogari - l´Embassament - Barraca de Pedra Seca Carena gran - Pont de Vilaterçana - Horts de Vilaterçana - Camí de la Salsanera - Poligon Industrial Les Conques - Els Jardinets (Casc Antic) - Passarel.la de la Gavellada - Parròquia de Sant Llorenç Savall - Pont de la Vila - Sant Llorenç de Savall.
parkering

Parquing Sant Llorenç de Savall

Sacred architecture

La Creu de Ricó

Waypoint

Carena de Ricó

Borg

Castell de la Roca o Torrota de la Roca

El Castell de la Roca, Torrota de la Roca o Torreta de Lacera és un castell romànic del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.A prop del mas de la Roca es troben les restes d'aquest castell. Es conserva una construcció de planta quadrada de 11,5 metres per costat. L'únic mur que conserva una alçada considerable és l'orientat al nord-est i té uns 3 metres d'alçada. El parament és de pedres de diverses mides, escapçades, i còdols grossos tallats. Uns metres cap a l'est es troba un torre pertanyent al mateix conjunt. Només es conserva 50 centímetres d'aquesta possible torre de senyals o de guaita. Fa 2 metres de diàmetre. En un dels extrems hi ha l'arrencada d'un angle recte, possiblement d'una habitació annexa. Degut a la privilegiada situació tenia unes excel·lents vistes de la vall d'Horta i del Ripoll. Tal com ha passat en altres edificacions medievals en desús, els seus carreus foren utilitzats per a la construcció de nous massos o arrenjament de terrasses pel cultiu. La torre ja apareix documentada l'any 1087, i formava part del compelx defensiu del castell de Pera, ja que aquest últim, un dels castells amb més poder de la zona, no tenia visibilitat vers les valls d'Horta i Ripoll.
vindskydd

Barraca de Pedra Seca

Vattenfall

Gorg del Torrent de la Vall d´Horta

El torrent de la Vall d'Horta és un curs d'aigua del Vallès Occidental i que drena la part més oriental del massís de Sant Llorenç del Munt. S'origina en la unió del torrent de la Font del Llor i el torrent de Pregona. Després de recórrer 2,9 km desemboca al riu Ripoll al terme de Sant Llorenç Savall, a prop del nucli de les Marines.
träd

Til·ler del Molí de la Roca

El Til·ler del Molí de la Roca (Tilia platyphyllos) és un arbre que es troba a Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental), el qual és un dels exemplars de la seua espècie més gruixuts a Catalunya. Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,10 metres (3,30 abans del trencament d'una branca fa pocs anys).Alçada: 13,1 metres.Amplada de la capçada: 13 x 15 metres (amplada mitjana capçada: 14 metres).Altitud sobre el nivell del mar: 450 metres. L'interior de la soca és buit i, fa pocs anys, va perdre una de les branques de resultes d'un cop de vent. Tot i això, es manté força vigorós encara que caldria estassar el seu voltant per tal de millorar-ne la presència. És un arbre bell que, temps enrere, els propietaris de la masia de la Roca degueren plantar per tal d'aprofitar les virtuts medicinals de les seues flors. És ubicat a la Vall d'Horta, a tocar de la masia de la Roca: al quilòmetre 17,2 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall arrenca una pista de terra que mena a la masia de la Roca (rètol indicador). Seguim aquesta pista uns 200 metres, fins que trobarem una esplanada a mà dreta on podem aparcar el cotxe. Continuem a peu per la pista. De seguida trobem una cruïlla i prenem la pista de l'esquerra. 200 metres més endavant, poc abans d'arribar al molí, descobrim el til·ler al costat esquerre del camí. Coordenades UTM: 31T X0420523 Y4613617.
Waypoint

Molí de la Roca

Waypoint

Masia La Roca

La Roca és una masia situada a l'entrada de la Vall d'Horta del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. Té un edifici principal amb diferents cossos adossats. L'estructura principal consta de planta baixa, un pis i golfes i té la coberta a dues aigües; a la façana, hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i finestres emmarcades per grans dovelles de pedra, igual que l'ampit. A la façana s'hi troba adossat un cos amb un sol aiguavés amb petites finestres com espitlleres. A l'esquerra de la façana s'aixeca un altre cos amb una galeria d'arcades, que abans era utilitzada com eixugadors. Una de les finestres té la llinda i els brancals decorats amb fines columnetes, figures d'animals i altres elements decoratius. La masia de la Roca es troba a la banda esquerra de la Vall d'Horta, prop del Pont de la Roca i a la vora del torrent. És una masia ja documentada l'any 1300, i pot ser més antiga. La masia va prosperar molt a partir de finals del segle XVI, quan Valentí Roca va adquirir el molí que hi havia al costat de la masia. A finals del segle XX es va restaurar, oferint una imatge de gran casa pairal, tal com probablement havia estat
Building of interest

Bobila de la Roca

Waypoint

Resclosa de les Oliveres

Waypoint

Masia Les Oliveres

Mas Oliveres és una obra del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. La masia Oliveres està situada a la banda esquerra de la vall d'Horta, nucli on es concentren un gran nombre de les cases de pagès de Sant Llorenç Savall. El mas el formen un conjunt d'edificis juxtaposats adaptant-se a les necessitats del terreny, que presenta una lleugera pendent. Ha estat aquesta adequació al terreny que li confereix un aspecte compacte entre l'edifici principal i els cossos annexes. Els murs són fets de còdols i morter. Les diferents dependencies de l'habitatge mostren diversos nivells en alçat i també diferents teulades: de dues aigües i també d'una sola vessant. El mas Oliveres està situat a la vall d'Horta, un dels sectors que restaven sota dominació del castell de Pera, centre dels senyors feudals del terme. El document més antic de l'existència d'aquest mas es situa a principis del segle XIV, el mas ha mantingut fins als nostres dies l'activitat agrícola.
Vattenfall

Gorg de lo Civil

vindskydd

Barraca de Pedra Seca

Bro

Pont de la Muntada

parkering

Parking del Torrent de la Font del Llor

Ruin

Forn de Pega

Els forns de pega (o pegueres) van ser utilizats fins a principis del segle XX per extreure resines de la llenya mitjançant un procés de doble destil.lació. A Sant Llorenç del Munt i l'Obac aquesta activitat va ser marginal, a diferencia de la gran difusió que van tenir els forns de calç. La resina era utilizada com aillant de la humitat i impermeabilitzador de diversos productes (com ara botes de vi, soles de sabata), embarcacions, etc. Antigament també va servir per a guarir bestiar domèstic. La pega ja era produida a l'edat de bronze. A Catalunya està documentada l'existència de forns de pega a partir del segle X. Aquest tipus de forn tenia dues parts: en un nivell superior hi havia el pou i, a sota seu, l'olla El procés de producció passava per diverses fases: Tot començava amb l'obtenció de llenya. A l'àmbit de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac s'utilitzaven soques de pins pinyers, dels ginebres i dels càdecs. De les soques s'extreien teies, que es posaven dins del pou, Amb el pou ple, començava la combustió, que durava tot un dia. Progresivament el quiltrà s'anava escolant cap el fons i es desplaçava cap a l'olla, El quiltrà dispositat a l'olla era sotmès a una segona combustió amb la finalitat de cremar els àcids i altres productes inflamables,Així s'obtenia la pega, que era situada en una caixa anomenada pastera, on es solidificava. Finalment era tallada en diverses parts i es preparava per a la seva distribució. La propietat dels forns era de les masies properes, però el seu funcionament requeria de profesionals que sabien fer la doble destil.lació. Eren els pegaires, un ofici que passava de pares a fills i que estava arrelat principalment al Pirineu, des d'on baixaven a posar en marxa les instal.lacions repartides per la Catalunya Central. Un cop obtinguda la pega, la comercialització corria a càrrec de traginers. L'arribada massiva dels derivats de petroli durant la primera meitat del segle XX va posar fi a la producció rústica de la pega.
Bro

Passarel. las del Torrent de la Font del Llor

Insjö

Estany d´interes Ecologic

Building of interest

Marquet de les Roques

El Marquet de les Roques és un casal modernista del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d'interès local. Està situat en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Masia de caràcter senyorial. Presenta un nucli arquitectònic format per diferents cossos juxtaposats. Encara es conserva l'antiga masoveria adossada a l'edifici principal; altres cossos que formen el conjunt són les corts i la capella. Els materials emprats són pedra aglomerada del país i maó vist. Hi ha un treball molt acurat del maó en els angles i en les solucions de coronació de l'edifici. La Masia del Marquet de les Roques es troba ja documentada a l'època medieval. Va ésser restaurada l'any 1895 per l'avi del poeta Joan Oliver "Pere Quart". L'arquitecte fou Juli Batllevell i Arús. Documentalment la masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor. L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial. Des d'aquesta raconada adossada a la baldana llevantina de la muntanya de Sant Llorenç del Munt comença la conca més important del terme: "La Vall d'Horta". Situat al fons de la Vall d'Horta, aquest edifici de característiques historicistes fou construït per l'arquitecte Juli Batllevell i Arús (deixeble de Domènech i Muntaner) a partir del 1895, sobre les restes de l'antic Mas Marquet del segle XIII. L'edifici, actualment propietat de la Diputació de Barcelona, acull un Punt d'Informació del Parc Natural i espais habilitats per activitats formatives i recreatives. En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries, s'hi exhibeix de forma permanent l'exposició que hi fa referència La Colla de Sabadell: entre el noucentisme i l'avantguarda. « Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques » — Joan Oliver, Temps, records Els caps de setmana al matí s'hi fan visites guiades, i els dissabtes de juliol al vespre s'hi realitza el "Cicle d'Estiu", en el que es pot gaudir d'actuacions musicals i literàries al pati principal de la casa.
Ruin

Antic Forn del Marquet de les Roques

Crossroads

Bifurcació

Bro

Pont de la Muntada

Insjö

Estany d´interes Ecologic

Vattenfall

Gorg del Torrent de Pregona

utsikt

Mirador de la Resclosa de la Muntada

Waypoint

Masia La Muntada

La Muntada és un dels masos més antics i significatius de la vall d’Horta, documentat des de l'any 1162. Era propietat d’un dels senyors del castell de Pera (s. XI-XII). Fou fill del mas Joan Muntada (el Minyó de Sant Llorenç Savall), famós bandoler de la colla d’en Perot Rocaguinarda (s. XVII). Adquirida per la Diputació de Barcelona el 1998, és ara una escola de natura. Molt restaurada, hi destaquen el rellotge de sol, l’era i un parell de finestrals de pedra i mur. A la banda esquerra es troba un petit edifici rectangular, mig derruït, que no ha estat restaurat.Actualment, la Muntada és una masia on es cultiva la viticultura ecològica i social i s'elabora el vi 5 quarteres (www.5quarteres.cat). És també una Aula de Natura que ofereix serveis educatius i un espai de trobada on gaudir de l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Waypoint

Carena de la Muntada

vindskydd

Barraca de Pedra Seca

Bergspass

Coll del Castell

Ruin

Masia Sala de la Font

Saladelafont o Sala de la Font és una masia del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada a 618 metres d'altitud, a prop de l'extrem nord-occidental del terme, prop del termenal amb Mura, a la capçalera del torrent de la Sala, al nord-est del Castell de Pera.[2] Només en resta un petit fragment de paret, un cup i la columna de la pallissa. Salafelafont està documentada des del segle XVI. Va ser enderrocada a mitjans del segle XX pel seu propietari.[2]
Borg

Castell de Pera

El Castell de Pera és un castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell de Pera es troba dalt d'un turó, a sobre del mas d'Agramunt i de les restes del mas Saladefont. Té una forma allargassada que va de nord a sud i ressegueix els desnivells del turó. El recinte tenia dues entrades: una a la banda nord i, altre, a l'est on encara es poden veure els graons. El mur de ponent encara es conserva, té dues filades d'espitlleres a diferent nivell. Per darrere d'aquest mur s'obre el pati d'armes. També s'han trobat dues cisternes i un forn. A l'extrem nord-oest hi ha les restes d'una estructura quadrada, possiblement una torre de guaita; aquestes restes tenen adossades altres d'una nau que encara conserva l'arrencada de la volta. A l'altre extrem hi ha un merlet rocós que constituiria l'altre punt de guaita. A llevant es conserven les restes de l'antiga capella de santa Maria. És de petites dimensions, d'una sola nau i amb l'absis semicircular més estret que la nau. L'absis, que està orientat cap a l'est, forma part del mur de fortificació del castell. La porta s'obre al mur de migjorn, té una amplada de mig metre a l'exterior i s'eixampla fins a un metre a l'interior. L'any 1018 apareix el castell de Pera per primera vegada a la documentació i, al llarg del segle XI se'l menciona diverses vegades com a límit d'alguna propietat. El 1157, Guilleuma, esposa del difunt Ramon de Pera, i el seu marit actual, establiren un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV sobre els drets del castell. A partir d'aquest moment el castell apareix en diferents documents i passarà a mans de diversos propietaris. El 1287 el comprà el notari real, Pere Marquès. La família Marqués va ser la propietària del castell fins al 1365 quan Andreu Marquès el va traspassar al monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa. El 1378, el monestir el va vendre a la família Sentmenat els quals encara eren els propietaris al segle XVIII.
Waypoint

Serra del Castell de Pera

Bergspass

Coll de la Costa

Crossroads

Bifurcació Sepulcre Megalitic de Roca Sereny

Arkeologisk lokal

Sepulcre megalitic de Roca Sereny

El jaciment va ser descobert de manera fortuïta a causa d'un incendi forestal produït l'any 2003, a l'indret de Roca Sereny, just al límit entre les finques Agramunt i Pregona. L'estructura megalítica que havia estat totalment coberta per la vegetació va quedar a la vista amb el risc de conservació que això comporta. Per tal d'evitar la seva destrucció, es va programar una intervenció d'urgència que va tenir lloc a l'abril de l'any 2006. La construcció megalítica queda situada al sud del turó de Roca Sereny sobre un petit túmul artificial. Es tracta d'una petita caixa megalítica amb un accés possiblement lateral. Atenent a la tècnica de construcció, estaria més propera a una cista, malgrat que morfològicament difereix sensiblement. Les lloses i blocs que formaven la cambra sepulcral s'assentaven en un petit encaix sobre el terreny, subjectades amb un seguit de blocs i còdols, de mitjana i petita grandària, disposats a la banda externa de l'estructura. L'espai funerari tenia planta poligonal, de 150 X 60 cm i 50 cm d'alçada, i era construït per tres lloses (dues de conglomerat i una de gres) que configuraven la capçalera i el lateral est. La resta del perímetre arquitectònic quedava tancat per blocs de pedra de mida mitjana. La coberta la formava un bloc de conglomerat. L'estructura funerària estava orientada en sentit NW-SE, amb la capçalera situada al NW. Les restes humanes localitzades a l'interior pertanyien a un mínim de sis individus. Només un d'ells conserva, en part, la connexió anatòmica mentre que les restes òssies dels altres individus es van trobar disperses a l'interior de la tomba, tot conservant, en algun cas, una posició anatòmica coherent. Els materials trobats corresponen a una petita làmina de sílex, dos botons d'os amb perforació en "V", i diversos fragments informes de ceràmica no diagnòstics, els quals no han permès matisar la cronologia, que se situa entre el Neolític final-Calcolític i el Bronze antic. Al 2007 es van dur a terme les tasques d'adeqüació (conservació-restauració) del dolmen de Roca Sereny.
Bergspass

Coll de l'Era Ventosa

Coll dels municipis de Mura (Bages) i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
berg

Roca Sereny

La Roca Sereny és una muntanya de 804 metres que es troba al municipi de Sant Llorenç Savall, a la comarca del Vallès Occidental.Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Roca Sereny és la muntanya que tanca pel nord la Vall d’Horta. El seu tret més característic és un cim allargassat i prim. Situat a 807 metres d’alçada, té uns 250 metre de llarg, però només entre 1 i 2,5 metres d’ampla. La seva superficie és pedregosa i de color varmellós. Hi destaquen algunes roques de formes molt curioses, que semblen haver estat esculpides, però que són novament el resultat de l'acció perllongada de l'aire i el vent. Aquestes roques són les que han donat el nom actual al turó. Al segle XVI es deia Roca d’Areny fins a convertir-se progresivament en Roca Sereny.
Waypoint

Carena de Roca Sereny

Bergspass

Coll de Pregona

Waypoint

Masia de Pregona

Pregona és una masia del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. Masia situada als peus dels Emprius, a la capçalera de la vall d'Horta. Està formada per diferents cossos. En les façanes combina la paret arrebossada amb la de pedra vista; les obertures són de grans dimensions i de diferents formes com d'arc de mig punt, allindanades decorades amb una motllura al voltant o allargades disposades de forma escalonada. També es combina el maó amb la pedra. Pregona apareix documentada per primera vegada al segle XIII. Era sota el domini del castell de Pera fins que l'any 1236, el senyor del castell el va vendre al monestir de Sant Llorenç del Munt. Llavors la masia era coneguda com a Coma Pregona. La casa va ser reformada a principis del segle XX amb elements modernistes.
Bro

Pont del Torrent del Romeu

vindskydd

Barraca de Pedra Seca

Vattenfall

Basses de Cal Llogari

vatten

Font de Cal Llogari

Durant anys i anys, la Font de Can Llogari ha estat un dels eixos del lleure dels habitants de Sant Llorenç Savall, així com d’excursionistes de les ciutats i pobles veïns. L’espai presenta l’interès de la font en si, les basses amb un sitema de recs per les zones ocupades per l’horta i el paisatge característic del bosc de ribera al marge del riu Ripoll. La zona va patir els efectes del devastador incendi de l’estiu de 2003, fent desaparèixer gran part de la vegetació existent. El foc, però, no va malmetre la font ni les basses. Tot i no ser un riu gens cabalós, el riu Ripoll suscitava debats sobre quin podia ser el seu origen exacte, sobretot tenint en compte les dimensions modestes de la seva capçalera: el Sot del Galí, el Bosc Negre, el Collet de la Caseta amb el Sot de la Creueta...? Alguns afirmaven que l'origen era als Abeuradors, amb importants aportacions intermitents de caràcter estacional i d'altres que la principal font d'alimentació era la font i les basses de cal Llogari, sorgència d'aigua constant gairebé tot l'any. Doncs bé, el 6 de juliol de 2010, la recerca de barraques de vinya per la zona cremada del nostre terme i més concretament la descoberta de la barraca B281G, va mostrar-nos amb tota claredat una zona de fracturació geològica del terreny: enlloc de l'habitual pastís amb les succesives capes horitzontals de sorrenques i petits nivells de conglomerat ens vam trobar amb un carener dividit en el seu centre per grans blocs de roca drets, talment com si una gegantesca llauradora hagués passat pel bell mig. Consultat el fenomen amb l'eminent geòleg Marc Anglés, en principi es va pensar que es podia tractar d'un jaciment arqueològic amb grans blocs moguts per la força i l'enginy humà. Però desplaçat fins al lloc, M. Anglés confirmà que es tractava d'una zona de fractura en tota regla, deixant un gran bloc al·lòcton al mig, orientat en direcció nord que segurament podria ser visible fins els estreps del Serrat de Traens. Aquesta fractura tallaria en profunditat la sèrie estratigràfica de la zona, afavorint molt probablement l'exutori de les aigües subterrànies per l'única surgència coneguda d'aquest vessant del riu Ripoll: la font del Llogari avui propietat de la casa del Galí, essent aquest el verdader origen geològic del riu Ripoll. El riu Ripoll, d'uns 39km de longitud i amb un cabal específic mitjà de 4 litres/segon per km2, neix al terme de Sant Llorenç Savall, travessa les poblacions de Sant Feliu del Racó, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i s'uneix al riu Besòs en arribar a Montcada i Reixac.
vindskydd

Barraca de Pedra Seca Carena Gran

Bro

Pont de Vilaterçana

Crossroads

Camí de la Salsanera

Waypoint

Casc Antic Sant Llorenç de Savall

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental. Es troba a la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni historicoartístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment. En el Serrat dels Tres Senyors, al nord-oest del terme.[2] Des d'aquest lloc el termenal amb Granera arrenca cap al nord-est, passa pel Coll del Serrat dels Tres Senyors, a l'extrem sud de Serrat del Vent, sempre seguint el traçat de la carretera local que mena a Granera, fins que arriba al Coll de la Descàrrega. En aquest lloc el termenal deixa la carretera esmentada per pujar al veí cim del Cogull, des d'on, ara cap al sud-est, ressegueix tot el Serrat de Trens. Al final del serrat esmentat, el termenal torç cap a llevant i s'adreça al Coll de Trens, a migdia de la masia de Trens. Encara cap a llevant, va a cercar l'extrem meridional del Serrat del Clapers, a migdia de la masia del Clapers, i damunt del Solell de Cal Mesquita. Des del Coll de Trens, i ja fins al final del límit amb Sant llorenç Savall, el termenal discorre pel capdamunt de la cinglera que separa l'altiplà del Moianès amb la vall de Vallcàrquera. Quan la carena arriba a l'extrem meridional del Camp dels Espernallacs, a l'extrem de ponent de la Cinglera del Salamó, es troba el triterme entre Granera, Sant Llorenç Savall i Gallifa. És un recorregut de 7 quilòmetres, que deixa en terres de Granera les heretats de l'Otzet, Biguetes, Trens, Coronell, la Païssa i el Salamó, i, pel costat de Sant Llorenç Savall, Saladelafont, el Galí, l'antic poble rural de Vallcàrquera, o de Sant Feliu de Vallcàrquera, Can Salvi i Salallacera.
Sacred architecture

Parròquia de Sant Llorenç Savall

La parròquia de Sant Llorenç està documentada des del segle XI. La primitiva església romànica va ser alterada i ampliada al llarg dels segles, especialment al segle XVIII, tot i que la base dels murs és encara d'època medieval. Tanmateix, l'actual edifici es deu bàsicament a la reconstrucció de 1957, després que l'antic quedés destruït durant la Guerra Civil. La façana, decorada amb esgrafiats, recorda les esglésies barroques. L’actual església de Sant Llorenç Savall es va acabar de construir cap a final del segle XVIII, quan el vicari general del bisbat de Barcelona va donar llicència per celebrar la benedicció del nou temple, el 19 de novembre del 1771, (Vall 1991); tanmateix, però,l’origen d’aquest temple és força més antic, encara que d’aquest no en queda, pel que sembla, res. L’origen és medieval segons podem conèixer pels documents que ens han arribat fins a nosaltres, el primer que es coneix és del segle X i correspon a una venda de terres situades a Llassera, “Et est in comitatum Barchilonensis in termino Terracensis in Lacera prope Sancto Laurencio” , l’any 956, venda que fan Gotman i la seva dóna Geldrigan a Argemir, prevere. Aquesta venda ja ens podria indicar l’existència d’un lloc o edifici sagrat en el lloc de Lassera. Més tard, l’any 993, ja se cita indirectament la parròquia de Llassera, quan el comte Ramon Borrell I de Barcelona i Osona ven a Riculf, la parròquia de Sant Martí de Mura, un dels límits de la qual és la parròquia de Llassera, (Valls, Vicens 2010). Ja en el segle XI, ens trobem que l’any 1010, un prevere de Sant Llorenç de la Vall, Radolf, “Ego Radulfus presbiter de Sancti Laurencii de ipsa Valle”, dóna a Ermumir i a la seva mare Fruiló, unes terres amb cases, corts, un colomar, trull, etc, que és, “in comitatum Barquinona in termine Lacaria in locum Savinnana”. Durant aquest segle, l’església de Sant Llorenç Savall va ser receptora de moltes donacions provinents de testaments que feien persones residents, o amb propietats, a la zona, segons podem llegir en la documentació recopilada en el Diplomatari de Sant Llorenç del Munt, del qual en va transcriure en Pere Puig, la part dels segles X i XI, (Puig, 1995), també hem de pensar que no hi són totes les que deuria rebre sinó que només hi ha les que la documentació de les quals s’ha conservat i que corresponen, pràcticament, a les que compartia la donació amb el monestir del Munt, on els monjos sí que guardaven molt meticulosament totes les transaccions patrimonials que duien a terme. Per aquest diplomatari sabem que l’any 1047 una dona, anomenada Adaleda, fa testament en el qual deixa un mancús a Sant Pere de Roma, a Santa Maria del Puig, a Sant Miquel del Fai i a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia; propietats i bestiar al mo-nestir de Sant Llorenç del Munt i als seus tres fills; i finalment a Sant Llorenç Savall, “Et concedo a Sancti Laurentii de ipsa Valle ipsas meas vineas quod abeo in Saviniana”. També dóna a Ermumir, fill de Seniofred, unes terres i vinyes que té al mateix lloc de Savinyana i un cup i una tina que té a Vallcàrcara. Campanar d´Altitud: 465 metres l´Església aixecada cap el 1800 i refeta després del 1939. Consta d'una nau capçada per un absis semicircular i acompanyada de dos passadissos que comuniquen les capelles laterals; queden separats de la nau per pilars. Sobre la banda de ponent s’hi aixeca una torre que se suposa estava dedicada a la benedicció del terme, el comunidor; té finestres rectangulars pels quatre costats; està coberta per una teulada piramidal de teules vidriades groguenques. El frontis té un portal en arc rebaixat cobert per un ràfec de tres teuladetes, un gran òcul a mitja alçada i una cornisa mixtilínia amb una curvatura central convexa i altres de còncaves a les ales; quatre pinacles en forma de bola es troben disposats al seu damunt i, al centre, una creu de pedra. El seu mur està pintat en un to vermellós clar i té les cantoneres amb carreus vermellosos foscos. Guarda a l'absis i a la capella del Santíssim unes pintures de l'artista sabadellenc Vila Arrufat. Campanar coetani del temple aixecat a partir del 1800 i següents; té elements decoratius al capdamunt que fan pensar en retocs fets sota la influència modernista. Té planta quadrada (3'40 x 3'40 m) i està coronat per una cornisa motllurada amb boles als angles i una coberta tronco-piramidal d'obra; per damunt d'aquesta coberta s'aixeca una torrella quadrada amb contraforts als caires i amb obertures rectangulars, una a cada cara, amb teulada piramidal de peces vidriades de color verd fosc i amb un pinacle tornejat de ceràmica al cim. La cel·la, a mitja alçada, està oberta amb dues finestres allargassades d'arc de mig punt a dues de les seves cares; hi pengen campanes; presenta una motllura a la seva base i una altra al seu damunt, aquesta amb gàrgoles als angles. En el cos que es troba sobre la cel·la i ha les esferes d'un rellotge visibles a cada costat i un fris de deu finestretes per banda. Els seus murs estan arrebossats però deixen veure uns paraments de carreus ben escairats quan l'arrebossat es troba en mal estat. Per l'interior hi puja una escala de pedra arrapada als murs i que deixa un ull escàs; a la part superior l'escala és de fusta; per accedir al rellotge hi ha una escala de gat.

Kommentarer

    You can or this trail