PASEJADA POPULAR DE FESTA MAJOR DE LLUÇÀ 2022

Miralles Vell està situada sobre un turó cobert de roures. Es tracta d'una edificació de grans dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors.

La trinxera de la Font està situada a la vessant solella del serrat de la Fenosa. Es tracta d'una petita esplanada situada en un punt elevat del serrat de la Fenosa, dominant part de les valls de la riera Lluçanès i del rec de Miralles, actualment diversos arbres tapen parcialment la vista. En aquesta petita esplanada, en part ocupada per pins, es conserva una rasa en zig-zag d'uns 20 metres de llargada, amb una profunditat aproximada de 50 centímetres, tot i que resta coberta de vegetació i sediments. La trinxera té una amplada al voltant dels 60 centímetres i segueix un dibuix força regular en zig-zag amb trams rectes d'entre un metre i mig i dos metres.

Es tracta d'un pantà que ocupa una àrea aproximada de 5000 metres quadrats i es troba tancat al sud per una resclosa de terra d'uns 125 metre de llarg i d'alçada notable. El pantà té les vores amb un pendent molt suau i resta envoltat per un extens canyissar i bogar.

Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven diversos murs coberts de vegetació, alguns de maçoneria de pedra i els altres de tàpia. Els murs conservats, completament coberts d'heura, mostren encara alguna obertura, emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta.

La creu està composta per tres monòlits de pedra treballada. El monòlit inferior es troba col·locat a mode de pilar i és de secció quadrada. Sobre aquest, hi ha un monòlit central que partint d'una base estreta a la part inferior s'eixampla formant un espai quadrat a sobre. Al mig d'aquesta plataforma quadrada hi ha el tercer monòlit, de forma troncocònica, essent més ample a la base que al capdamunt. Sobre aquest hi ha una creu de ferro forjat.

No description available

No description available

L'església de Santa Maria de Lluçà forma part del conjunt canonical del monestir de Lluçà. L'església és d'una sola nau, molt ampla, capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau mitjançant un simple plec. La porta principal es troba avui a ponent, a la façana principal, i es de factura barroca. La porta de fusta conserva l'antiga ferramenta romànica. El campanar és d'estil barroc, de planta quadrada i de tres pisos, de paraments llisos i cantoneres de pedra picada fins a la base de l'últim pis. Hi ha finestres d'aparença o forma romànica, però són modernes. Una imposta aixamfranada separa la base de l'últim pis, de pedra picada amb quatre finestres per campanes, el qual és coronat per una cornisa simple i una gàrgola a cada cantonada en forma de canó. El claustre de Lluçà es troba situat al monestir de Lluçà, al cantó de migjorn de l'església de Santa Maria; és una petita peça que centra tot el conjunt arquitectònic. De proporcions reduïdes i de planta irregular, actualment només té un pis d'alçada, ja que el pis superior fou suprimit en les obres de 1967. El claustre està format per quatre galeries, de desigual llargada, amb un total de 18 arcs sostinguts per 22 columnes amb 22 capitells, dos dels quals formats per dos daus de pedra. Les columnes són de proporció bastant esvelta i els arcs presenten una disposició força singular per tal com arrenquen a frec de l'aresta de l'àbac que corona la columna. Els capitells i àbacs acusen la influència directa de Ripoll en estil i temàtica: pràcticament la meitat dels capitells del claustre repeteixen models ripollesos i el mateix es pot indicar dels àbacs. La decoració està formada per temes vegetals com fulles, tiges, pinyes i de bestiari amb lleons rampants, àguiles, grius, ocells, etc. Amb cornises d'entrellaçats, palmetes i altres ornaments. Només un dels capitells presenta una iconografia antropomòrfica on es representen dues figures, una dona i un home, totalment vestits i asseguts, amb una tija vegetal que els neix entre les cames i que es desenvolupa vers la part alta del capitell, derivant amb sengles fulles. Es pensa que el tema correspon a un passatge de la llegenda oriental de Gilgamesh.

La necròpolis de Santa Maria de Lluçà es troba situada al subsòl del claustre del monestir de Lluçà així com a l'exterior de l'absis de l'església de Santa Maria. Les tombes antropomorfes excavades a la roca, situades al claustre, es van descobrir l'any 1936-39, quan es va restaurar el claustre romànic. Algunes d'elles encara es poden observar tapades amb un vidre. Als anys 80 van aparèixer unes altres tombes, semblants a les anteriors, a l'exterior de l'absis. Aquestes són cinc tombes antropomorfes, excavades a la roca i disposades perpendicularment respecte a l'absis de l'església, orientades, per tant, d'est a oest. Totes tenen la capçalera quadrada, llevat de la cinquena que té el cap en forma arrodonida.

No description available

No description available

Es tracta d'un xiprer amb un perímetre de tronc de 190 centímetres a un metre d'alçada i una alçada de 14 metres, inferior a la dels altres xiprers, ubicats a pocs metres, a l'interior del cementiri. És important per l'antiguitat que té, testimoniada en un tronc amb nombrosos nervis i ramificacions, bona part del qual es fa visible. La capçada, a diferència dels altres xiprers, no acaba amb forma punxeguda sinó que és arrodonida. Es troba situat en un petita plaça entre la façana principal de l'església de Santa Maria de Lluçà i la carretera, a pocs metres del mur de pedra que delimita el cementiri.