Llívia – Ur – Monestir de Bell-lloc – Dorres – Angostrina

Caminada que des de Llívia, ens ha acostat al monestir de Bell-lloc, una esplèndida talaia des de la que hem gaudit d’unes formidables vistes sobre la plana de la Cerdanya i un gran nombre de muntanyes, entre les que podem apreciar, el Puigmal, Canigó, Finestrelles, Cambre d’Ase, Tossa d’Alp, i la serralada del Cadí-Moixeró.

El recorregut que hem fet ha sigut el següent:
Llívia – camí d’Ur – hípica mas Rodonell – els Empradells – pont sobre el riu d’Angostrina – Ur – costa de Bell-lloc – plans de la Creu – monestir de Santa Maria de Bell-lloc – els Bacs – capella de Mageta – Dorres – els Banys romans de Dorres – les Escaldes (Centre de Rééducation Professionnelle des Escaldes) – Angostrina / Angostrine, amb dues esglésies de Sant Andreu (la del costat del cementiri i nucli antic de la població, que data del segle XI i la del nucli central de la vila, edificada al segle XIX) – petit tram urbà de la carretera D-618 – les Cabanes – riu d’Angostrina – la clota de Cereja – cresta d’Encalvera – el prat Llarg – les Colomines – arribada a Llívia.


L’enclavament de Llívia.-
És un territori pertanyent a la Baixa Cerdanya situat dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus. El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km.

Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya: Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent. El perímetre va ser assenyalat per 45 fites, d’acord amb la delimitació de la frontera hispano-francesa aconseguida pels pactes addicionals dels anys 1882, 1866 i 1868.

El territori de Llívia és una fèrtil plana estesa de cara a ponent i a migdia, protegida pel puig de Llívia, dit també turó del Castell (1 357 m), i pel Tudó (1428 m), que formen una serreta que es prolonga cap a Angostrina i vers el caos de Targasona. Des de la talaia d’aquests turons, té encara menys sentit l’arbitrària divisió de la comarca en Alta i Baixa Cerdanya per una frontera política.