Moving time  6 timmar 47 minuter

Tid  8 timmar 27 minuter

Koordinater 5467

Uploaded den 1 november 2019

Recorded november 2019

-
-
599 m
455 m
0
7,5
15
30,08 km

Visad 47 gånger, ladda ned 0 gånger

i närheten av Vic, Catalunya (España)

Pont de Queralt - Parc Sant Julia d'Auvernia - Les Adoberies - Pont de les Germanetes - Presa del riu Gurrí - Pont - Mas el Mercé - Pont de Can Detes - Passarel.la del Gurrí - Passarel.les del Gurrí - Palanca del Taradells - Mas el Gracia - Mas la Maravella - Mas la Tolosa Nova - Mas Can Joan - Mas Torre d'en Franch - Parc del Hort de la Sinia - Camí antic de Malla - Tunel C-17 - Mas la Torred'en Bru - Mas el Verdaguer - Mas el Blanc - Pla de Can Baro - Mas el Pujolar - Turo de la Creu - Mas Cazn Forcada - Rec de Can Relats - Granja Bell Raco - Mas Bell Raco - Mas Can Relats - Mas Can Conill - Sant Martí de Sentfores - Mas l'Om - GR-151 Camí de Sant Jaume - Mas la Riera - Passeres riu Meder - Serra Mestra Est - Mas Can Girapells - Pont de la Riera de Sant nt Joan del Galí - Mas Maferrer - Mas el Marcer - Granja de Sant Ramón - Sant Ramón de Dalt - El Purgatori - Casanova de Nadal - Mas Can Casssany - Mas Can Pou - Mas Can Tona - Mas Can Joazn Xic - Mas Belard - Pont C-17 - Club de Tenis Vic - Serra de l'Aussonet - Alberg Canonge Collell - Mas d'Osona - Camí de la Fura - Universitat de Vic - Plaça del Milenari - Parc del Cementiri - El Seminari - Parc Puig dels Jueus - Camí delsJueus i Comamala - Fon de Can Comamala - Mas Talaia - Hospital General de Vic - Cami de J. U. Foix - Mas Can Sereta - Pont del Bruguer - Molí del Cantarell - Pont de Ferro de Molist - Mas el Molist - Font del Pas - Pont Carrer Industria - Pont de Can Caseta - Parc Xavier Roca i Viñas.

L’Anella Verda de Vic és un circuit natural al voltant de la ciutat, articulat per un grup d'enclavaments d'alt valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural, i que permet valorar ambiental i sòcioculturalment la perifèria de la ciutat i gaudir del terme municipal.

És un llarg trajecte, d'uns 32 quilòmetres de traçat, que encercla tota la ciutat, amb una gran part del circuit que passa per la llera dels rius de la ciutat el Gurri i el Mèder, la majoria d'ells recuperats recentment. Les diferències paisatgístiques que s'observen al llarg d'aquest recorregut, permet que tothom pugui disfrutar segons les seves preferències.

L'Anella Verda dona a conèixer els valors culturals i històrics de Vic. Ens porta per camins, conreus i diferents paisatges on la mà de l'home hi ha intervingut al llarg dels segles, i que han anat configurant el territori. Ens traça un paisatge cultural que permet descobrir els recursos existents i l'organització social a través de la història, i alhora explica com ha evolucionat la ciutat i com s'ha anat configurant l'espai urbà.

L'Anella Verda dona la possibilitat que a pocs metres del nucli urbà i històric de la ciutat, els ciutadans i visitants poden practicar esport, passejar, contemplar la ciutat des d'una perspectiva adequada per copsar el seu creixement, o simplement a descarregar l'estrès que suposa la dinàmica del dia a dia. Permet practicar esport al medi natural sense la necessitat de desplaçar-te a buscar la naturalesa en estat pur.

L'Anella Verda connecta el nucli urbà amb el paisatge natural i cultural que l'envolta, i generen una infinitat d'elements per a l'educació ambiental i la reflexió sobre el desenvolupament sostenible. Ens ofereix informació de les característiques pròpies del nostre entorn, i ens permet valorar-ho i respectar-lo.

L'Anella Verda, permet descobrir el ric patrimoni arquitectònic rural de Vic. Masies com el Pujolar, el Franch, Can Fontarnau o Sant Joan del Galí, ens aproximen a com s'ha viscut a la part central de la plana de Vic. Al mateix temps, ens permeten gaudir de la bellesa d'aquestes construccions que han perdurat durant segles. Igualment passa amb altres tipus de construccions com per exemple l'antiga església de Sant Martí de Sentfores. L'església amb origen romànic i el seu entorn immediat en ofereix una panoràmica de tot el terme municipal, actuant de mirador de tots els elements que engloba l'Anella.

L'Anella Verda, recupera un patrimoni perdut en els últims anys com són les fonts, un espai on tradicionalment es gaudia de la naturalesa i de la tranquil·litat alhora que es destaca el seu interès sociocultural. També acullen espècies vegetals que configuren comunitats fontinals d'aigües dures, alhora esdevenen llocs importants per a la reproducció de la fauna invertebrada i també per a alguns amfibis, com la salamandra, així com per a l'abeurament d'ocells i de mamífers.

L'Anella Verda, ens mostra els arbres monumentals, la flora i els boscos. Es destaca la Pineda del Pujolar, la Roureda del Cantarell, els Plàtans del Parc Jaume Balmes, d'el Prat i de la carretera de Barcelona, els Castanyers d' índies de la font de Sant Pere, els arços del Puig dels Jueus, entre altres. També s'ha de ressaltar els Turons Testimoni, que tenen un gran interès com a elements definitoris i simbòlics del paissatge del municipi i del conjunt de la Plana, configurant un paissaige molt propi i fàcilment identificable. Es pot destacar el Turó del Puig de les Guardioles, el Turó del Puig dels Jueus i el Turó del Castell d'en Planes, entre altres. La fauna dels rius i de la resta de municipi també és un element important per gaudir d'aquest entorn natural propi de Vic.

L'Anella Verda comparteix traçat amb importants rutes de nivell nacional, comarcal i local que passen per Vic, rutes nacionals com el Camí de Sant Jaume (que travessa Catalunya), els Camins del Bisbe i Abad Oliba GR151 (de Montserrat a Prades ), o rutes comarcals com el popular sender que va de Vic al Monestir de Sant Pere de Casserres (PR C40) i comparteix traçat amb les rutes de bicicleta de montanya del Centre de BTT la Plana de Vic i les rutes locals com els recorreguts ambientals, a l'entorn del riu Gurri, Font dels Frares-Pont del Bruguer, el recorregut a l'entorn del río Mèder i la Guixa i el recorregut de Vic a Sant Sebastià.

L'Anella Verda té una senyalització propia, amb la finalitat de donar un sentit homogeni i d'uitat a tot el traçat. Es troba senyalització direccional y senyalització vertical, ubicada en punts estratègics de la ciutat - Plaça Milenari, Camí antic de Malla, Carretera de Roda i a l'antic Camí de Taradell-. Aquesta senyalització vertical destaca tot el traçat de l'Anelle Verde i totes les rutes que comparteixen recorregut amb aquest circuit.
Bro

Pont de Queralt

El Pont de Queralt és una obra romànica de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pont de Queralt o de Sant Francesc o de la Calla, segons la denominació popular. Aquest pont sobre el riu Mèder és el més antic i el més notable dels ponts vigatans. Va construir-se avançat el segle XI i està situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles de Vic, en el camí que seguia la via romana de Vic a Barcelona. Està format per quatre arcs de mig punt de diferents dimensions. Sobre pilars, amb tallamars adossats. Per tal d'alleugerir el pes de l'estructura, hi ha també tres arcs de mig punt oberts entre les arcades. Al llarg dels segles ha sofert múltiples restauracions, l'última de les quals va ser realitzada després de la voladura del final de la guerra civil de la part més propera a la muralla.
Bro

Pont de les Germanetes

Waypoint

Presa Camí del Gurrí

Bro

Puente

Waypoint

Mas el Mercé

Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. És coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Presenta un portal dovellat al centre de l'edificació. A nivell del primer pis s'obren grossos finestrals amb les llindes motllurades i el de l'extrem esquerre és de forma goticitzant. A la banda de ponent hi ha poques obertures i un balcó de construcció recent. És construïda amb còdols de riu, units amb morter a la part baixa i de tàpia el primer pis i les golfes. Els elements ornamentals són de pedra picada. L'estat de conservac... No es troba registrat al fogatge del terme del segle XVI. L'única dada constructiva és del segle XVII. L'angle Sud-oest duu la data de 1672. Cal assenyalar que es troba prop de l'antiga església de Sant Jaume i a tocar el riu Gurri. Aquesta església fou construïda per tal de socórrer als necessitats i malalts.
Bro

Pont de Can Detes

Bro

Passarel.la

Flod

Passarel·les del riu Gurrí

Waypoint

Mas El Gracià (Allotjament Rural)

A la petita localitat de Vic, a la província de Barcelona, ​​trobem el Gracià, un allotjament rural amb encant. Es tracta d'una antiga masia, edificada l'any 1700, que ha Estat totalment restaurada i perfectament equipada. Es lloga de manera íntegra i Té Capacitat per a 10 persones. L'habitatge Disposa de su propi hort i una petita granja, amb porcs i gallines. És un Lloc ideal per relaxar-se, en família o amb amics.
Waypoint

Mas la Maravella

Waypoint

Mas la Tolosa Nova

Waypoint

Mas Joan

Es tracta d'una gran casa de camp dels segles: XVII - // XIX a l´Àrea de la serra de Sanferm,de planta quadrada que consta de planta baixa, pis i golfes. Està envoltada per un porxo d'arcs escarsers. La coberta és de teula àrab a quatre vessants amb una torreta al centre de la teulada. En una finestra trobem la data 1616.
Waypoint

Torre d'en Franch

La Torre d'en Franc és una masia de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Edifici civil. Masia de planta quadrada, coberta a quatre vessants i amb una llanterna al centre de la construcció a la qual s'hi obren badius i és coberta a quatre vessants. La façana es troba orientada a migdia i presenta un portal d'arc de mig punt format per petites dovelles. A cada costat de la construcció hi ha un petit cos annex cobert a una sola vessant. A la part dreta i al costat d'aquest hi ha un portal que tanca la lliça, que es troba a la part de llevant. A tramuntana hi ha una eixida a nivell del primer pis que es prolonga vers els murs laterals, formant balustrades. La part de tramuntana és de totxo vermell, amb diverses formes decoratives jugant amb aquest material. Aquest sector de la casa està rodejat per jardins, amb una font dedicada a Sant Jordi i una capella dedicada a la Verge del Carme. L'estat de conservació és mitjà, caldria cuidar la façana. La capella és de nau única orientada de llevant a ponent. A la capçalera hi ha l'absis precedit per un cimbori, la llanterna sobresurt del cos de l'edificació. La façana té el capcer escalonat i el portal és precedit per una grossa arcada que protegeix el portal, d'arc de mig punt; aquest cos és cobert a una sola vessant. A la part esquerra s'eleva un campanar de torre cilíndrica, a la part superior de la qual hi ha decoracions de serreta i s'hi obren badius. Als murs de la nau i l'absis s'hi obren finestres a la manera romànica. La part baixa dels murs del temple són de pedra picada de color blavós, la resta dels murs són arrebossats i pintats de groc. L'estat de conservació és bo. Antic mas que pertany al terme de Vic i es troba fora de l'aglomeració de la ciutat. Prop de la Serra de Sant Ferm, nucli nascut a redós d'un mas que duu el mateix nom, i a pocs metres del pas de nivell del tren. És un dels pocs masos de les rodalies de Vic que conserva la tradició i continua dedicant-se a les tasques agrícoles. A jutjar per l'estil, fou reformat segurament a finals del segle XIX o principis del XX, adquirint la tipologia senyorial que encara avui conserva. Hi ha una estada per als amos i l'altre pels masovers. L'església dins el terme del mas la Torre d'en Franch es troba al seu jardí. Va lligada a la història del mas, per bé que aquest és molt més antic que la capella. Està dedicada a la Verge del Carme i, segons la data esculpida a una pedra que es troba a l'extrem de ponent del carener, fou edificada al 1928.
Park

Parc de l'horta de la Sinia

Crossroads

Camí antic de Malla

Tunnel

Tunel C-17 Camí antic de Malla

Crossroads

La Torre d'en Bru (Allotjament Rural)

Torre d'en Bru és un allotjament rural, situat al terme municipal de Vic, a la província de Barcelona. Es tracta d'una antiga casa pairal, edificada al segle XVII, que ha estat totalment restaurada, respectant el seu estil i estructura original. Es lloga de manera íntegra i té capacitat per a 16 persones. Existeixen a la zona múltiples activitats a disposició dels visitants, com ara el senderisme, les rutes a cavall o el ciclisme de muntanya.
Waypoint

Mas el Verdaguer

Waypoint

Mas el Blanc

Crossroads

Pla de Can Baro

Waypoint

Mas el Pujolar

Pujolar és una masia de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Edifici civil. Masia de planta rectangular coberta a dues vessants. És una casa de grans dimensions. La façana es troba orientada a migdia i té un portal dovellat. Consta de planta baixa, primer i segon pis, els quals ubiquen balcons i golfes respectivament. A la part dreta s'hi annexiona un cos de galeries que a la planta baixa formen grans arcades i al pis superior s'hi obren uns porxos amb quatre arcades sostingudes per pilars de pedra, la volta dels arcs és de maó i el cos és sostingut per uns interessants cavalls de fusta, sota teulada. Adossat a aquest cos hi ha una capella. La capella és de nau única amb l'absis poligonal orientat a tramuntana. Coberta interiorment amb volta de creueria, als peus hi ha el cor, al qual s'accedeix des del cos de porxos del mas. Està enfilada dalt d'un turonet rodejat per un mur. El portal és d'arc deprimit o convex i decorat per una espècie de frontó circular en el qual hi ha una fornícula que ubica una imatge: la Verge amb l'infant amb un dosseret amb forma de petxina al damunt. El frontó és decorat amb baix relleu on hi figuren uns xiprers i un sol. El capcer, triangular, és culminat per un petit campanar d'espadanya sense campana. És construïda amb pedra grisenca i vermellosa. A la part superior del mas hi ha una eixida a nivell del primer pis que devia correspondre a l'antiga cisterna. En aquest sector hi ha un portal que tanca la lliça, avui enjardinada. Segons els propietaris, les primeres notícies del mas daten del segle XII. Al fogatge de la parròquia i terme de Sant Martí de Sentfores de l'any 1553 es troba Joan Pujolar com a habitant del mas. El mas fou ampliat i reformat al segle XVII. Al segle següent se li afegí el cos de galeries que s'uneixen a la capella. Malgrat mantenir-se el mateix llinatge familiar, el cognom Pujolar es va perdre al segle passat en casar-se una pubilla amb un tal Vilaplana. Són masoveries d'aquest, el Baró i el Castell. La capella és dedicada a la Sagrada Família, segons la data de la façana, fou reformada o construïda al 1791, moment en què es construïren els porxos del mas i es degueren unir les dues construccions.Actualment és semi pública.
Waypoint

Mas Can Forcada

Crossroads

Granja Bell Racó

Waypoint

Mas Bell Raco

Crossroads

Mas Can Relat

Sacred architecture

Sant Marti de Sentfores

Sant Martí de Sentfores és una església amb elements romànics i barrocs de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Edifici religiós. Antiga església parroquial de Sant Martí de Sentfores. La planta és de nau única amb la capçalera orientada a llevant però amb l'absis mutilat. L'antic portal de migdia està tapiat, d'aquest mateix mur sobresurt la capella fonda. Als peus de l'església queden les escales de l'antic cor i és en aquesta part on la nau encara conserva la coberta de volta d'ogiva. També en queda algun fragment a la part del presbiteri. A la part de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat a la capella i cobert a quatre vessants. A la volta i als murs laterals hi resten fragments d'estuc que decoraven l'interior de l'església. Els sarcòfags, situats al sòl de la nau, estan descoberts i la vegetació cobreix el temple, que es troba en un llastimós estat d'abandó d'ençà que es varen treure algunes teules de la teulada i el sostre es va ensorrar. Església consagrada al 18-12-1151 pel bisbe Pere Redorta. La parròquia es troba citada ja al 900 tot i que els seus orígens poden ser anteriors, als albors de la nostra reconquesta i motivats per la repoblació del país. Parròquia i Castell apareixen sincrònicament. Tenia com a sufragànies Sant Pere de Salliforas i Santa Cecília, que es troba al costat del mas Fontarnau, es coneix per Santa Margarida i ha estat molt restaurada. Aquesta església va perdre les seves funcions en erigir-se la moderna església de la Guixa, que es beneí l'any 1878. D'aleshores ençà s'ha anat deteriorant.
Waypoint

Mas l'Om

L'Om és una masia de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici civil. Masia de planta quadrada coberta a dues vessants malgrat tenir diferents trams de construcció i diverses alçades. El mur de tramuntana és sostingut per grossos contraforts. La façana és orientada a migdia i correspon al cos més elevat de la construcció. Els pisos superiors són construïts amb tàpia mentre que les parts baixes són de pedra. A la part dreta de la façana, la vessant de la teulada es prolonga per tal d'ubicar unes galeries sostingudes per pilars. Aquest cos presenta una bonica finestra conopial. Al davant i entorn el mas s'han anat construint noves naus per al bestiar, fets amb totxo, que desmereixen l'antiga estructura, que ja és complexa degut a les diverses etapes constructives. Aquest mas, situat a poca distància de l'església parroquial de Sant Martí de Sentfores, fou possiblement el mas ULM, que es troba registrat entre els feligresos signants de l'acta de dotació del temple parroquial de Sant Martí vers el segle XII. També es troba registrat a Antoni Hom, de la parròquia i terme de Sant Martí Sentfores, entre els habitants del terme registrats pel fogatge de 1553. Actualment té l'estructura del mas rònec, ja que els últims segles s'hi ha anat fent afegitons i ampliacions d'escàs valor i sense cap pretensió senyorial. La propietària també ho és del mas Serratosa a Masies de Voltregà.
Waypoint

Mas la Riera

Mas La Riera és una Masia típica catalana, aïllada, situada a 4 km de Vic. Conserva la construcció de volta catalana, les seves parets gruixudes i els sostres alts, és una casa càlida a l'hivern i molt fresca a l'estiu. Està restaurada però conserva la seva essència i els mobles antics de la casa. Per passar uns dies en calma, i veure una autèntica casa de camp, tenir cura dels animals de la granja, l'hort i els camps de cultiu. Envoltats de jardí i silenci oferim allotjament i esmorzar, en tres habitacions amb bany i calefacció i una sala comuna. La casa disposa de 3 habitacions, una d'elles doble i dues habitacions triples amb bany, una sala d'estar compartida amb televisió per les 3 habitacions. Es pot passejar pels voltants, amb camins que condueixen a riu, a bosc, masies i ermita, arribar a pobles veïns.
Crossroads

BV-4316

Flod

Riu Meder

Crossroads

Serramestra Est

Waypoint

Mas de Girapells

Bro

Pont de la Riera de Sant Joan de Gali

Waypoint

Mas Masferrer

Waypoint

Mas El Marcer

Crossroads

C-25D Sant Ramon

Waypoint

El Purgatori

Waypoint

Can Sant Joan Xic

Waypoint

Serrat de l'Ausoneta

Waypoint

Mas d'Osona

berg

Parc del Puig dels Jueus

El Puig dels Jueus és una muntanya de 510 metres que es troba al municipi de Vic, a la comarca d'Osona. El bosc del Puig dels Jueus és un petit turonet situat al nord-est de la ciutat de Vic. Té una superfície de 135000 m2 i està envoltat de camps de conreu. El nom ve del seu ús com a cementiri del jueus de la ciutat a l'edat mitjana. Posteriorment aquests terrenys es van utilitzar com a camps de conreu que en els últims anys van quedar en desús. L'Ajuntament de Vic va adquirir ja fa uns anys una part del terrenys per recuperar aquest espai natural aplicant prioritats mediambientals. S'hi van plantar espècies autòctones característiques de la comarca com ara roures, alzines, lledoners, pollancres, àlbers,.... . L'espai es destina a zona de lleure per a la població i a la realització d'activitats educatives de formació mediambiental i de l'activitat física.Actualment també hi ha una mostra de diferents energies renovables. El molí de vent, a través de l’energia eòlica, treu aigua del pou . Aquesta aigua queda emmagatzemada en un dipòsit que té una capacitat de 100.000 litres per poder regar en cas necessari. Els dies que no fa vent s’extreu l’aigua a través d’una bomba que funciona amb energia solar fotovoltaica. La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques també serveix per impulsar l’aigua des del dipòsit fins al sistema de reg a través de l’energia que proporciona el sol. També hi ha un Fanal fotovoltàic que proporciona autonomament llum a través de l’energia solar acumulada durant el dia, la seva funció és il·luminar l’espai on hi ha instal·lades les taules amb una autonomia de 6 – 8 hores. Finalment el projecte es complementa amb un col·lector de 2,1 m2 de plaques solars tèrmiques instal·lades en una font on per una banda es pot extreure aigua calenta (escalfada per les plaques) i per l’altra aigua freda (connexió de la xarxa pública).
Crossroads

Cami dels Jueus i Comamala

vatten

Font de Can Comala

Waypoint

Hospital General de Vic

El Consorci Hospitalari de Vic és fruit d'una inquietud històrica de Vic i de la comarca d'Osona pel que fa a l'atenció sanitària. Els primers indicis de la tradició assistencial de la ciutat van sorgir al segle XII, quan Arnau de Cloquer va fundar un hospital per a leprosos. L'any 1604, Vic ja disposava d'un hospital per a malalts pobres, i també es coneix l'existència d'altres hospitals de caràcter gremial i de les cases de salut i d'acollida. L'any 1348, Ramon de Terrades va fundar l'Hospital de la Santa Creu, la referència històrica més clara per al CHV. Quasi sis segles més tard, el 1931, l'Hospital de la Santa Creu va esdevenir hospital comarcal. Juntament amb altres associacions de caràcter mutual i assistencial, va vetllar per la cura assistencial d'Osona. Amb el restabliment del Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1977, la sanitat d'Osona va prendre un nou impuls. La preocupació dels osonencs per assolir un bon nivell de qualitat i eficàcia assistencial va culminar en la creació del primer Consorci en el sistema sanitari de Catalunya per a la gestió de l'Hospital General de Vic. El 1988, l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar les instal·lacions de l'Hospital General, centre que, en endavant, es convertiria en el referent comarcal. L'any 2003, es va inaugurar l'edifici d'Osona Salut Mental, un projecte fruit de la mobilització ciutadana i impulsat pel Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona. L'any 2007, el CHV va incorporar a la seva gestió la Clínica de Vic, un centre sanitari que havia estat, històricament, un referent en l'atenció privada a la comarca. El gener del 2009, també es va integrar al CHV l'Hospital Sant Jaume de Manlleu. Aquest centre sociosanitari disposa de prop de 100 llits d'hospitalització i gestiona, al mateix complex assistencial, la Residència Aura, amb 132 places.
Bro

Pont del Bruguer

Pont d'en Bruguer és un pont medieval d'estil gòtic ubicat a Vic i que passa per sobre del riu Gurri, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries. Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada. La seva construcció va iniciar-se el 1384 però, per diferents vicissituds històriques, no es va concloure fins al 1434. El volum de pas per aquest pont és marginal des de la creació de nous traçats de carreteres. És una obra de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El pont d'en Bruguer és situat sobre el riu Gurri, al límit entre els termes municipals de Vic i de Folgueroles. El pont consta de cinc arcs que recolzen sobre quatre pilars i en els dos murs laterals que enllacen amb la ribera. Damunt de cada pilar hi ha sengles arcons, que donen esveltesa al pont al mateix temps que actuen com a arcs de descàrrega i n'alleugereixen el pes. En els pilars centrals hi ha adossats tallamars. La calçada del pont és de doble pendent, poc pronunciat, amb una inclinació pràcticament igual a les dues bandes. Els arcs són de mig punt rebaixats, tret del segon del costat de ponent, que és apuntat. Les notícies històriques que ens han arribat del pont, que rep el nom del proper mas Bruguer, són molt escasses. Se sap que es va començar el 1348 i que, al cap de poc temps,l'obra es va haver d'aturar degut a la pesta que assolà la Plana de Vic l'estiu d'aquell mateix any. La construcció del pont no es va reprendre fins molts anys més tard i, finalment, es va inaugurar el 1434. El 1819, se'n repararen les baranes.
vatten

Font del Cantarell

En la ruta verda al costat del riu Gurri, i després del pont del Bruguer hi ha la font del Bruguer, que de forma errònia s'ha passat a dir del Canterell. Cal dir que aquesta font - del Bruguer - es troba a sota la casa de Can Benet i Can Nuné, i que la casa el Canterell es la casa que hi ha a l'altre costat del pont del Bruguer ( ben al costat d'una palanca de formigó que serveix per travessar el riu que ve de Calldetenes). Caldria canviar el nom de la font i posar el nom real. Font del Bruguer. La denominació de la font del Cantarell és del tot correcte. És cert que anteriorment se li havia dit font del Bruguer. No obstant, durant l'execució de les obres i gràcies a la recerca de documentació i fotografies històriques de l'entorn, es va saber que la font rebia el nom de 'Font del Cantarell' ja a primers del segle XX, amb fotografies que així ho il·lustren i ho demostren. A més es va trobar i recuperar la pedra original que estava situada a la font, que a més feia de broc per on brollava l'aigua. Aquesta pedra és la mateixa que surt a les fotografies històriques i que porta una inscripció gravada amb el nom de 'Font del CANTARELL', i és la que està col·locada actualment a la font. Per tot això es va decidir recuperar el nom original de la font. Tot això està explicat en un panell informatiu al costat de la font, on s'hi poden observar també aquestes fotografies.
Bro

Pont de Ferro del Molist

Travessem el riu pel pont de Ferro del Molist. Rep el nom del mas que hi ha al costat. Va ser construït el 1931 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Aquesta indústria creada a mitjans del XIX va fer fortuna amb l’auge de les construccions navals i de ferrocarrils. M’hauria agradat saber per què precisament va ser col·locat en aquest lloc. Potser hi passava un carrilet o bé era una important via de pas.
vatten

Font del Pas

La font es troba situada al marge esquerra del riu Gurri, just al costat del recorregut ambiental d’aquest riu que va del parc Xavier Roca i Viñas cap al pont d’en Bruguer.La zona és coneguda per l’antic meandre del Pas, un braç per on passava el riu a primers del segle XX i que va quedar totalment en desús. | L’Ajuntament de Vic ha recuperat la font del Pas que estava totalment perduda des de feia més de 40 anys
Bro

Pont carrer Industria

Bro

Pont de Can Caseta

Kommentarer

    You can or this trail