Koordinater 23565

Uploaded den 23 november 2020

Recorded november 2020

-
-
634 m
40 m
0
11
21
42,76 km

Visad 201 gånger, ladda ned 2 gånger

i närheten av Tordera, Catalunya (España)

[CA]

Punt d'inici: Can Burgada (Tordera)

El sender GR 92 s'inicia a Portbou (Alt Empordà) i ressegueix la costa catalana fins arribar a Ulldecona (Montsià), després de 579,740 km. Al llarg del seu recorregut, travessa el Parc Natural del Cap de Creus, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc del Garraf, el Parc d'Olèrdola, el Parc del Foix i el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Recorregut dins del parc: s'endinsa al parc per Can Burgada (Tordera) i en surt pel coll de Can Bordoi (Llinars del Vallès).

Punts d'interès: església de Vallmanya (Tordera), ermita de l'Erola (Tordera), Hortsavinyà (Tordera), Roure i ermita de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni), església i paratge de Sant Martí del Montnegre (Sant Celoni), Vallgorguina, Can Pradell de la Serra (Vallgorguina), Santuari del Corredor (Dosrius), Can Bosc (Dosrius), església de Sant Andreu del Far (Dosrius), restes arqueològiques de Castell Vell (Llinars del Vallès).

[ES]

Punto de inicio: Can Burgada (Tordera)

El sendero se inicia en Portbou (Alt Empordà) y sigue la costa catalana hasta llegar a Ulldecona (Montsià), después de 579.740 km. A lo largo de su recorrido, atraviesa el Parque Natural del Cap de Creus, el Parque Natural de los Aiguamolls de l'Empordà, el Parque del Montnegre y el Corredor, el Parque de la Serralada Litoral, el Parque de la Serralada de Marina, el Parque Natural de la Serra de Collserola, el Parque del Garraf, el Parque de Olèrdola, el Parque del Foix y el Parque Natural del Delta del Ebro.

Recorrido dentro del parque: se adentra en el parque por Can Burgada (Tordera) y sale por el cuello de Can Bordoi (Llinars del Vallès).

Puntos de interés: iglesia de Vallmanya (Tordera), Ermita de l'Erola (Tordera), Hortsavinyà (Tordera), Roble y ermita de Santa María de Montnegre (Sant Celoni), iglesia y paraje de Sant Martí del Montnegre (Sant Celoni ), Vallgorguina, Can Pradell de la Serra (Vallgorguina), Santuario del Corredor (Dosrius), Can Bosc (Dosrius), iglesia de Sant Andreu del Far (Dosrius), restos arqueológicos de Castell Vell (Llinars del Vallès).
Träd

Alzina Grossa de can Preses

Al cor del sot Gran de can Preses podrem contemplar l'alzina Grossa. Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual que el roure de Santa Maria, l'alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l'enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s'intenta allargar la vida de l'arbre. Uns metres abans, al marge esquerre del camí, es troba un altre forn de carbonet, amb la xemeneia encara visible a l'interior.
Foto

Camí de Can Preses

Monument

Can Pica

Can Pica és un allotjament de turisme rural situat al veïnat d'Hortsavinyà, al cor del Montnegre. Podeu concertar dinars, sopars, jornades de treball i reunions en un entorn tranquil al bell mig de la natura. La casa també ofereix la possibilitat de realitzar diverses activitats guiades com ara senderisme, plantes aromàtiques, nit d'astronomia, taller de pa, etc.
[+ informació]
Monument

Can Preses

Informationspunkt

Centre d'Informació d'Hortsavinyà

L'itinerari parteix del Centre d'Informació d'Hortsavinyà des d'on s'agafa la pista que puja fins al collet de l'Hostal o del Vent, també anomenat així perquè en aquest indret sovint bufa el vent amb força. Se segueix la pista envoltada d'alzines i, poc més enllà, a mà esquerra, sota el camí, trobem un petit replà anomenat la plaça de la Comarca.

Si observem els voltants del centre d'informació, podem  imaginar-nos com era fins als anys setanta el conjunt central del poble d'Hortsavinyà. A l'esquerra i en primer terme, l'església, el cementiri i la rectoria, avui desapareguda; el campanar, que toca les hores i anunciava els esdeveniments importants, com ara batejos, casaments o enterraments, i també tocava a sometent en cas de foc o problemes grossos; al fons, can Pagenet, que fou l'escola del poble fins al 1967. A la dreta, el centre d'informació fou l'hostal fins al 1985, i anys enrere, quan el poble tenia ajuntament propi (fins al 1930), s'hi reunia el consistori. En els millors temps del carboneig, els dissabtes la barberia era plena de gom a gom, i els diumenges i festes assenyalades a la plaça del poble hi havia ball amb músics o manubri, on hi acudien colles que estaven a tres o quatre hores de camí, a més de la gent de les masies.
Informationspunkt

Centre d'Informació de Vallgorguina

El centre està situat als baixos d'un immoble urbà de propietat municipal, on es troba també l'oficina del parc natural. És un equipament destinat a facilitar al visitant la informació general del parc; a més de ser el punt de sortida de diferents itineraris senyalitzats. S'hi poden adquirir publicacions referides al massís. El centre alberga una exposició sobre el dolmen de Pedra Gentil.

Visites a l'exposició i al dolmen: s'ha de concertar la visita trucant al telèfon 938 679 125.

[+ informació]

Bergstopp

Coll de can Benet

Korsning

Cruïlla Santa Maria

Waypoint

El GR 92 a l'alçada de l'Àrea d'esplai del Corredor

Waypoint

Entre l'àrea d'esplai i el Santuari del Corredor

Religiösa platser

Ermita de l'Erola

Segons diuen, fa molts anys hi va haver una passa de verola "que s'enduia al sot" grans i petits de les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú no coneixia va portar una imatge de la marededéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que si hi anaven a resar es curarien de la verola. I tots els qui hi anaren es van curar. La gent ho va considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita.

L'associació "erola-verola" es deu a la semblança de les dues paraules i, de fet, originàriament la marededéu d'aquesta ermita era la del Carme. La construcció és del segle XVIII i és possible que la seva situació tingui alguna relació amb el fet que per aquell indret passava la línia que dividia els termes de la parròquia d'Hortsavinyà i de Vallmanya.
Religiösa platser

Església d'Hortsavinyà o de Sant Llop

El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola  podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint
amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà.

Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa
per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia.
Fontän

Font de Can Pradell

Fontän

Font de la Brinxa

Fontän

Font del Forn

Amagada entre els plàtans, vora el camí, raja la font del Forn, situada en el pla que du el mateix nom. Aquest pla de conreu, abans horta de regadiu, és ocupat en gran part per vivers d'arbres ornamentals i, prop de la riera, per plantacions de plàtans i pollancres. Una mica més enllà es pot contemplar un àlber centenari de reflexos argentats.
Ruiner

Forn de calç de cal Pica

Els hortsavinyencs d'abans aprofitaven tots els recursos que la muntanya els oferia, no només els forestals sinó també els  minerals. Les mines de coure de can Montsant són les més  conegudes, però n'hi havia unes quantes més de dimensions més reduïdes. A més, per a la construcció, s'extreia argila amb la qual s'elaboraven teules, rajoles, maons i terrer que,  convenientment garbellat i barrejat amb calç, era el morter per a les obres. De forns de calç, en aquests moments n'hi ha vuit de
localitzats, amb les seves corresponents pedreres de calcària. El de can Pica és l'únic que es conserva sencer.

S'apilaven les pedres formant una volta a l'interior del forn, de tal manera que les més grosses quedessin més a prop del foc, i les més petites anaven a les capes superiors de la volta. Amb llenya petita, s'havia de mantenir el foc viu per arribar als 900-1000 ºC. Segons les dimensions del forn, la cocció podia durar des d'unes hores a més d'una setmana. Un cop calcinades, es desmuntava la volta a cops de pic, i les pedres es desfeien en els característics terrossos de calç viva.
Utsikt

Panoràmica des de Sant Martí de Montnegre

Waypoint

Pla d'en Vidal

Waypoint

Plaça carbonera

Es tracta d'una de les moltes places carboneres que es troben pels boscos del Montnegre. L'origen del nom pot venir de 'comarc', petit solc en un vessant de la muntanya. La gent d'Hortsavinyà, fins a final dels anys cinquanta, més que agricultors o ramaders, eren pagesos bosquerols. Els productes de la terra, l'aviram i el bestiar els permetia  d'abastar-se de quasi tot allò que havien de menester per sobreviure. El que sobrava, ho venien, i es beneficiaven d'uns ingressos suplementaris. El que feia, però, ingressar diners a la casa era la feina de bosquerol, l'aprofitament dels recursos del bosc, com el suro, la fusta, les feixines i, sobretot, el carbó, font d'energia emprada a totes les cases fins a l'aparició de la bombona de butà.

A les places carboneres s'empilaven els troncs d'alzina tallats de dimensions mitjanes "les bitlles" en la disposició escaient perquè tot el procés de carbonar fos el correcte. Es cobrien de branques i terra "l'embalall". Això era la pila, que, un cop preparada, s'encenia i la llenya es cremava de forma incompleta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial i esdevenir carbó. Un bon carboner convertia una tona de llenya en una carga i mitja o dues cargues de carbó, és a dir, entre 180 i 240 kg, depenent de si la llenya era més o menys tendral. Durant els primers dies calia bitllar la pila cada tres o quatre hores, és a dir, alimentarla afegint-hi més bitlles. Segons les dimensions de la pila, el procés podia durar fins a quinze dies o un mes.
Korsning

Puig Aguilar

Religiösa platser

Santuari del Corredor

Des del senyal d'inici del recorregut, podem gaudir d'una bona perspectiva del santuari amb la talaia d'incendis a fons. Destaca la torre quadrada del campanar, rematada per merlets i amb quatre elegants gàrgoles.

El santuari, edificat el segle XVI damunt d'un temple anterior, sempre ha estat molt visitat pels pobles de la rodalia, tant del Maresme com del Vallès. Té una gran tradició l'aplec del Dilluns de Pàsqua juntament amb els altres tres que s'hi fan al llarg de l'any: el de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

[+ informació]

Waypoint

Terra Negra

L'origen del topònim Terra Negra és la negror de les pissarres que afloren en aquesta zona de la muntanya. El bosc és dominat per les alzines que enfosqueixen el sotabosc, tot dificultant la vida als vegetals competidors al seu dessota.
Bergstopp

Turó de l'Hostal

A llevant, s'observen en primer terme les masies de Mascaró, Fontrodona i la Busiga, i més enllà, can Camps i la Caseta, al coll del Portell. Més enllà dels alzinars, els conreus de Tordera i Fogars de Tordera, les serres de Cadiretes, les Gavarres, els Àngels, damunt Girona, el Rocacorba, els penya-segats de Sant Roc de la Barroca, les Guilleries on destaca el punxegut Sant Gregori damunt Osor i, en dies clars, les Alberes, el Bassegoda, Comanegra i, en darrer terme, fàcils de distingir durant els mesos hivernals pel blanc de la neu, el Canigó, el Bastiments i el Puigmal.

A ponent, s'observen altres masies del centre d'Hortsavinyà, can Borra i can Benet Vives, i l'inici de les perxades de castanyers a l'obaga del turó de la Grimola.
Parkering

Àrea d'aparcament coll de Can Bordoi

Parkering

Àrea d'aparcament d'Hortsavinyà

Kommentarer

    You can or this trail