Tid  3 timmar 24 minuter

Koordinater 1230

Uploaded den 10 april 2017

Recorded april 2017

-
-
176 m
90 m
0
2,5
5,1
10,18 km

Visad 952 gånger, ladda ned 18 gånger

i närheten av Palau Sacosta, Catalunya (España)

Avui fem un recorregut pel sector sud-est de la ciutat de Girona, amb un itinerari que pretén connectar el cim de tots els turons dels barris de Montilivi i Palau. L’itinerari transita essencialment per l’antic terme municipal de Palau-sacosta (o Palau Sacosta), annexionat a Girona el 1963, i per una part del veïnat de la Creueta, a Quart. Veurem què en queda, de les extenses masses forestals i els nombrosos masos aïllats destinats a l’activitat agrícola i ramadera, en un entorn que ha estat totalment incorporat al teixit urbà de la ciutat. No presenta grans desnivells ni complicacions tècniques remarcables, tan sols que en alguns punts haurem de fer drecera pel bosc o a través de camps. Es transita tant per pistes i corriols com per carrers asfaltats, en els quals cal estar atent al trànsit. Només hem vist una font al costat de l’església de Palau, encara que passem a prop d’un supermercat i del campus de la UdG, on hi ha alguns bars (normalment tancats en cap de setmana i festius).

Comencem a l’aparcament que hi ha davant l’estadi municipal de futbol a Montilivi. Pugem per l’Av. Montilivi i de seguida pugem per un corriol a l’esquerra que entra a l’alzinar, tot vorejant per dalt les instal·lacions esportives. Als 10 minuts arribem al capdamunt del modest turó boscós de Mas Aragall, envoltat per carrers. Baixem cap a una esplanada d’aparcament i seguim pel carrer Universitat de Girona, deixant els edificis del campus a baix a la nostra esquerra, fins que aquest descendeix una mica. Girem a la dreta pel C/ Pic de Peguera i el seguim en pujada, fins que fa un canvi de rasant. Ara pugem a l'esquerra per sota d’una línia elèctrica (avui seran les nostres aliades en més d’una ocasió, encara que segons l’època de l’any vigileu, perquè poden estar molt embardissades). Sortim a un carrer inacabat, que tot recte ens farà passar pel costat d’unes cases a mig construir, plenes de grafittis, les primeres d’una urbanització que havia d’ocupar tota la part alta d’aquest turó i que la crisi immobiliària es va encarregar de frustrar. El carrer acaba a la tanca d’un dipòsit d’abastiment d’aigua, però a la dreta un corriol que el voreja ens permet fer el cim del Puig de Montilivi, punt més alt de l’excursió (168 m, 30 min des de l’inici, km 1,9). El terreny és constituït per calcàries de l’Eocè, molt riques en restes fòssils, especialment els característics nummulits. Tot és ocupat per vegetació arbustiva (garrigar) en procés de rebrot després d’uns incendis els últims estius. Bones vistes, encara que parcials, del paisatge i de la ciutat de Girona.

Tornem enrere i ara anem seguint recte per sota la línia elèctrica. Hi ha un parell de punts de mal passar, sota un mur d’escullera i uns terraplens; si no us voleu embolicar, torneu pel carrer per on hem vingut. Arribem a un punt on hi ha un tros de terreny excavat, al costat esquerre d’aquest carrer, on comença un indici de corriol. L’agafem i sortim a una altra línia elèctrica, que a l’esquerra ens condueix de seguida al Puig Llebrer (138 m, km 2,5). El punt més alt és en algun lloc dins del bosc, a la dreta, encara que l’espessa vegetació dificulta accedir-hi, i tampoc hi ha res a veure. Des de la clariana de la línia veiem el Pirulí, cap al nord.

Tornem enrere, baixant per sota el cablejat elèctric en direcció sud, fins arribar al C/ Pic de Peguera. El travessem i ens enfilem a un camp. Pel voral, girant primer a l’esquerra i després a la dreta, passem per un corriol fresat. Topem amb uns cartells de propietat privada just quan comencen unes feixes, a la nostra esquerra. Ens hi enfilem, prop del límit amb el bosc, fins arribar a la part alta del Puig d’en Rovira (147 m, 1h, km 2,9), ja en terme municipal de Quart, veïnat de la Creueta. Aquí dalt hi ha documentades les restes d’un important poblat ibèric emmurallat, datat entre els segles V i II aC. Nosaltres no n’hem vist gran cosa, ja que la vegetació ho tapa quasi tot. Tan sols destaquen uns sortints rocosos que podrien correspondre a grans carreus, tot i que jo diria que són estrats de calcària in situ, així com una mena de dipòsit d’aigua excavat a la roca. Val a dir que no ho hem explorat massa, i que per prudència no ens hem apropat a la casa de Can Ponç, on hi havia uns gossos molt cridaners.

Vist el poc que hi ha per veure, baixem per les feixes fins al camp de baix, el qual travessem aprofitant que ara no està sembrat, en direcció sud i després oest, vorejant el Mas Llebrer. Si està cultivat, recomanem fer la volta pels carrers pròxims. Sortim al C/ Puigsacalm i de seguida trobem una pista a l’esquerra. Més cartells de camí privat, però com que interpretem que més aviat es deu referir a que no hi accedeixin vehicles, nosaltres que anem a peu hi passem. Immediatament, a la casa del Mas Verd on no hi veiem ningú (si hi fos, demanaríem permís), es dispara una alarma que ens clava un espant de mort. Accelerem el ritme i, quan ja hem passat, l’alarma s’atura. Ara la pista s’endinsa al bosc i de seguida trobem un trencall. A l’esquerra s’accedeix al Puig del Bisbe (129 m), però una tanca ens barra el pas els darrers metres. Així que seguim per la pista que baixa, i en travessar sota una línia elèctrica aprofitem per veure si des d’allà podem arribar dalt del puig. Res, un filat metàl·lic ho impedeix, així que fem una breu parada per fer un mos, i en poca estona continuem.

Ja a baix, sortim a un camí asfaltat que passa pel costat d’unes cases. El prenem a la dreta, en direcció oest, i de seguida comença a pujar. Si l’agaféssim a l’esquerra, connectaríem amb la Via Verda de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Passem pel costat de l’accés al centre de menors Bon Pastor, i deixem a la dreta el Monestir de Santa Caterina, fins arribar a una cruïlla de carrers on hi ha l’entrada de les instal·lacions esportives del GEiEG. Ara a l’esquerra, pel carrer de la Creu de Palau, sobrepassem el complex esportiu que ens queda a l’esquerra, i quan reapareix el bosc veurem un corriol que s’hi endinsa, a l’esquerra. Ens hi fiquem i en pocs metres ens desviem una mica a la dreta per coronar un nou turó, que en podríem dir de les Torres de Palau (139 m, 1h35min de caminada efectiva des de l’inici, km 5,5). Res a veure, tot bosc. Tornem al corriol que va vorejant el camp de futbol, fins que comença a baixar en sentit sud. Just abans que surti a una pista ens desviem a l’esquerra, pujant per un marge, baixant a una torrentera seca i remuntant a través del bosc en sentit est. L’objectiu és anar a buscar el cim del turó del Bosc de les Torres de Palau, decantant-nos cap a la dreta. Sortim a una nova línia elèctrica, on constatem que una nova tanca metàl·lica ens impedirà arribar a coronar-lo, ja que queda dins el recinte del GEiEG. Res, doncs, tornem enrere i ara sí, sortim a la pista de terra que ens connectarà amb la urbanització Torres de Palau.

Prenem el C/ Mas Jardí, el que va per la zona més baixa de la urbanització, entre cases unifamiliars. Quan aquest fa un gir a l’esquerra, veiem una zona verda que sembla comunicar amb els extensos camps del Pla d’en Triola, que ja enllacen amb la plana de l’Onyar. Amb la intenció de fer drecera evitant els carrers asfaltats, ens posem a vorejar els camps, avançant cap al sud. Però de seguida veiem que entre xarxes metàl·liques, murs d’escullera i marges embardissats, serà impossible tornar a sortir a la urbanització, així que no hi ha més remei que recular (tot plegat ens fa perdre només uns 15 minuts). Així que continuem pel C/ Mas Barril, girem a l’esquerra pel C/ Torres de Palau i després pugem pel C/ Torre Malla fins a desviar-nos al segon trencall a mà dreta, el C/ Mas Devesa. En aquest carrer coronem un altre “turó”, de cota 138 m, completament urbanitzat (i quines casetes que s’hi veuen, per aquí!).

Sortim al Camí Vell de Fornells, el travessem i anem a seure cinc minuts en un banc (2h5min de caminada, km 7,9). A continuació seguim per un camí que es fica dins una clapa de bosc, en direcció nord. Passem per un altre punt elevat, però de seguida hem de baixar al Camí Vell de Fornells, que seguim uns metres. Deixem un primer entrant a l’esquerra que va a unes cases, i agafem un segon camí de terra que s’enfila fins al turó de Ca l’Amic (140 m, km 8,5). L’antiga masia ha estat enderrocada i ara només hi ha una esplanada amb runa i matolls, així com les restes destartalades d’un cotxe. Tornem al Camí Vell de Fornells, passem davant l’escola Les Alzines, travessem a la dreta per una zona verda davant la Creu de Palau i arribem a l’església de Sant Miquel de Palau-sacosta (136 m, 2h25min, km 9). L’església antiga fou destruïda el 1936, i l’actual és obra d’una reconstrucció durant la postguerra. Destaca l’acabat exterior fet quasi tot amb ceràmica de Quart, cobrint els tres absis i un cimbori octogonal. El campanar és modern, i les campanes toquen cada quart.

Baixem pel costat dels blocs d’habitatges que hi ha sota l’església, fins sortir al C/ Jocs Olímpics de Barcelona. Per una zona verda progressem pel costat de la Residència Unviersitària i pugem cap al C/ Mas Barril, davant el gran mas del mateix nom. En direcció nord, ens desviem pel turó boscós (133 m, 2h30min, km 9,6), on hi ha un suro en el punt més alt. Per corriols arribem fins al carrer que, en baixada, ens permetrà arribar a la rotonda de Montilivi i al punt d’inici del recorregut. En total hem invertit 3h25min, dels quals 2h40min són de caminada efectiva.
Waypoint

01 Turó de Mas Aragall

Waypoint

02 Puig de Montilivi

Waypoint

03 Puig Llebrer

10-ABR-17 10:06:56
Waypoint

04 Puig d'en Rovira

Waypoint

05 Puig del Bisbe

Waypoint

06 Turó de les Torres de Palau

Waypoint

07 Turó del Bosc de les Torres de Palau

Waypoint

08 Cota C/ Mas Devesa

Waypoint

09 Turó de Ca l'Amic

10-ABR-17 12:13:01
Sacred architecture

10 Església de Sant Miquel de Palau-sacosta

Waypoint

11 Cota del Mas Barril

Kommentarer

    You can or this trail