Dolomites - Tre Cime di Lavaredo i Monte Paterno

Ruta espectacular a les Dolomites per les icòniques Tre Cime di Lavaredo amb l’afegit de pujar al monte Paterno de 2722 m per una via ferrata.

Les Tre Cime di Lavaredo son les muntanyes més icòniques de les Dolomites. I amb raó perquè son espectaculars. La ruta clàssica que fa tothom és una volta d’uns 10 km que girant en sentit antihorari les envolta passant per quatre refugis; Auronzo, Lavaredo, Locatelli i Langalm. Aquesta ruta està extremadament massificada fins al punt de tenir la impressió que estàs en una processó.

La ruta que proposo té la variant de la pujada al monte Paterno. La veritat que els tres blocs de pedra que representen les Tre Cime di Lavaredo per si sols ja justifiquen anar-los a veure però aquesta variant introdueix elements que fan que la jornada encari valgui més la pena.

S’ha de tenir en compte que uns km abans d’arribar al pàrquing que hi ha al costat del refugi d’Auronzo hi ha un punt amb unes guixetes on fan pagar 30 € per cotxe. També s’ha de tenir en compte que el pàrquing té una capacitat limitada i que un cop assolida, no deixen pujar més cotxes. Nosaltres vam passar pels pels. Sempre hi ha l’opció de pujar des del llac de Misurina amb un bus. En tot cas, si no voleu quedar-vos sense plaça al pàrquing i estalviar-vos un bon merder de cotxes, aneu-hi d’hora.

La ruta comença per una pista ampla i ben arreglada del sender 101 que surt del refugi Auronzo en direcció al refugi Lavaredo en sentit E. Durant aquest tram no tindrem vistes a les Tre Cime ja que la vista “clàssica” és per l’altre banda de la muntanya. Transcorreguts uns 1,7 km totalment plants arribem al refugi de Lavaredo, punt on deixem la pista per agafar un camí a l’esquerra amb clara ascensió que ens portarà a la forchela Lavaredo (forchela és el que aquí en diem un coll).

Un cop passats uns 750 m arribem a la forchela i és en aquest punt on ja podem veure els impressionats tres blocs de pedra que formen les Tre Cime di Lavaredo. És un punt on sense voler la gent s’atura una estona per admirar per primer cop aquesta bellesa de la natura.

Continuem per la pista en un tram descendent però passats uns 200 m ens desviem a la dreta per un sender que franqueja la muntanya que ens queda a l’esquerra formada per la Croda Passaporto i el monte Paterno. Anirem seguint aquest sender pràcticament sense ni perdre ni guanyar alçada tot admirant l’espectacularitat de les Tre Cime que ens queden a la nostra esquerra.

Després de casi 1,5 Km, casi arribant al refugi Locatelli, trobem l’entrada a una petita galeria excavada durant la Gran Guerra. Des de dins de la galeria i per una obertura al exterior que devia servir per vigilar si s’acostava algú hi ha una foto impagable de les Tre Cime.

Arribat aquest punt, es pot ascendir per la dreta fins al camí que ens portarà cap el monte Paterno. Nosaltres vam arribar casi fins al refugi Locatelli perquè vam dubtar de si el camí passava just per la carena de la muntanya o passava una mica per l’altre banda.

Un cop ens trobem en aquest camí, comencem ascendint suaument fins un punt on trobem l’entrada d’una altre galeria, també excavada durant la Gran Guerra i que forma part de l’ascensió al monte Paterno. Aquí ens equipem amb arnés i dissipador, casc i frontal i alguna cosa d’abric perquè en el interior d’aquestes galeries acostuma fer-hi fresqueta.

El primer tram de la galeria es fa per una escala amb forta pendent. De tan en tan ens trobem amb obertures al exterior a dreta i a esquerra. Els de la dreta ens permeten veure les Tre Cime i les de l’esquerra una preciosa vall amb varis llacs.

Finalment arribem a una sala de la galeria on ja no podem continuar més i que ens obliga a sortir per la banda esquerra de la muntanya on comença la via ferrata que ens portarà al cim del monte Paterno.

La via ferrata és fàcil, fins i tot per fer-la amb nens. A les Dolomites les vies ferrates no son com les que tenim aquí, son passos equipats que et permeten arribar a un cim o un determinat lloc amb seguretat.

La via ferrata té varis trams, un primer molt senzill, un segon on s’arriba a un coll anomenat forchela de Camoscio i un tercer que ens porta al cim. Repeteixo que cap d’ells representa una dificultat molt gran.

Just abans d’arribar al coll, la via ferrata es divideix amb dos, un tram a l’esquerra pels que pugen i un tram a la dreta pels que baixes.

Just en el coll hi ha diverses variants. Si anem a l’esquerra ens dirigim cap a la Crode dei Piani i el Refugi Pian di Cengia per la via ferrata De Luca. Si tirem avall per un camí amb forta pendent ens dirigim cap a unes galeries i passos equipats que ens porten per dins de la Croda Passaporto. Si tirem a la dreta trobem un nou tram de la via ferrata que ens portarà cap el cim del monte Paterno.
Tirem a la dreta amb un primer tram on la ferrata també es divideix pels que pugen i pels que baixen i que un cop superat, ja ens queden pocs metres que farem caminant per arribar al cim.
El cim és prou ample i hi ha una creu amb un crist que no fa massa bona cara, cosa compressible si estàs clavat a una creu i a aquella alçada.

Les vistes des del cim son espectaculars, les Tre Cime i tot el conjunt de muntanyes que l’envolten.

Iniciem la baixada arribant de nou a la via ferrata i fent el descens pel tram corresponent fins arribar a la forchela Camoscio.

He de dir que una bona opció hauria estat arribat aquest punt tirar avall en direcció a les galeries de la Croda Passaporto. Des del coll es veien trams d’aquestes galeries excavades al costat de la roca al estil del congost de Montrebei. En tot cas, per fer aquesta opció lo millor hauria estat fer la ruta al rebés, és a dir, sortint del pàrquing en direcció O.

Nosaltres vam baixar pel mateix lloc per on vam pujar arribant de nou al refugi Locatelli i connectant aquí amb el recorregut “clàssic” pel sender 105 que, en un primer tram, baixa fins a una petita depressió anomenada Pian da Rin per després tornar a remuntar fins arribar al refugi Langalm, l’ultim que trobarem en tot el recorregut. Continuem caminant i a 1 Km aproximadament després del refugi arribem a la forchella Col di Mezzo on ja girem a l’esquerra per anar cap el pàrquing que ens queda a 1 Km més.

Com he dit, és una de les zones més icòniques de les Dolomites i que no et pots perdre. La variant que et proposo et permet fer la ruta molt més divertida.

Espero que us agradi!

Us deixo las dades del meu GPS Twonav Trail 2 per si les del Wikiloc no estan bé:

Data: 9-08-2021
Distància: 14,69 Km
Temps total: 7h 8’
Temps en moviment: 5h 12’
Temps parat: 1h 55’
Ascensió (desnivell positiu): 742 m
Alçada màxima: 2733 m
Hora sortida: 10:26
Hora d’arribada: 17:34