Dent d`Orlú (2222 mts) (circular) des d`Ascou

Circular que ens permet ascendir a la mítica Dent d`Orlú desde una mica més endavant de la francesa població d`Ascou.
Passat el poble d`Ascou i seguint la carretera D25, a mà dreta trobarem una pista que ens deixa en una àmplia zona d`aparcament on podem deixar el cotxe.
Des d`on aparquem, atravessem un riu i tombem cap a la dreta per endinsar-nos al bosc. Un curiós bosc de faig i avets, no molt comú.
A estones per camí mig visible i a estones sense camí, anem guanyant alçada a través del bosc. A vegades es troba un tros de corriol mig marcat amb marques de color blau, però ràpidament es perd. Per tant, aquest primer tros és bastant perdedor, i a estones feixuc de fer.
Anem pujant una bona estona fins que arribem a una mena de collet on ja veiem al fons la Dent d`Orlú. A partir d`aquí ja ens queda més clara la direcció a seguir, però fins una bona estona més endavant, no trobem camí fresat, Aquest primer tros de ruta es fa feixuc, però recompensa pel fet de passejar per un bosc realment impressionant.
Un cop sortim del bosc, el camí transcorre per lloms d`herba i es fa fàcil de seguir. Ens acostem al Col de l`Egue, just als peus de la Dent d`Orlú.
Un cop al coll, el camí és molt fresat i costerut. De fet deu ser l`única manera de pujar a la Dent sense escalar. Deuen ser uns 300 mts de desnivell drets i costeruts però sense cap dificultat tècnica.
Un cop dalt el cim, gaudim de les vistes a 360º, amb el Tarbesou ben aprop.
Reposats i menjats, desfem el camí de pujada fins al coll.
Quan som al coll, agafem cap a la dreta per un camí força fresat, i el fem pocs metres, fins a trobar un bon lloc per despenjar-nos cap a l`esquerra, ara ja sense camí altre cop.
Seguim davallant, passem unes mulleres i arribem a una barraca que fa de refugi lliure. No està molt endreçat però hi ha unes lliteres amb matalassos, foc a terra i llenya.
Deixem el refugi i entrem altre cop al bosc. Hem de baixar fins a trobar el riu.
L`atravessem i per la seva banda dreta, anem baixant pel costat. A estones camí marcat i a estones una mica sense camí.
Atravessem una fageda i més endavant arribem a una pista que sols haurem de seguir per arribar a on hem deixat el cotxe.
Ruta sense cap dificultat tècnica. Sols els trossos sense camí, que es fan feixucs i de mal avançar, però és el preu que s`ha de pagar per fer la ruta circular.
Salut i muntanya!!!!