De Begur al Far de Sant Sebastià pel GR-92 i/o camins a tocar de la costa

Ruta lineal en la que el bus ens va deixar a l’entrada de Begur i ens va vindre a recollir al Far de Sant Sebastià, perquè ja es feia tard i teniem hora per dinar a un restaurant. Baixar des del Far de Sant Sebastià a Llafranc oel GR92 es ràpid, cosa que val la pena d’esmentar i de fer si es té prou temps per fer-ho.




Aquest itinerari es pot fer seguint en tot moment el GR-92. Nosaltres el vam deixar uns minuts per pujar a les Muntanyes de Ses Felugues, cosa que recomano de fer, a on a part de les vistes de la costa que tindrem si ens acostem a la part est de la carena, seguint un petit corriol i fent alguna senzilla grimpada i desgrimpada. A Ses Felugues hi ha dues coves megalítiques que no vam veure perquè no sabiem que hi eren, tot i que hi vam passar molt a prop.




També vam deixar el GR92 a la sortida de la Cala Pedrosa. El GR passa per una zona interior mentre que el sender que vam agafar nosaltres va vorejant la costa. Pel meu gust es millor aquest itinerari que el del GR92 però es una mica més complicat, costa més de seguir perquè sovint veus corriols que surten a dreta i esquerra i dubtes sobre el que has d’agafar. El GR92 es més ràpid.




La ruta té molts punts d’interés, com per exemple:




Els relleus de la Costa Brava La Costa Brava es molt bonica i en aquest trajecte, com passa en quasi tots els trams del GR92 que ressegeuix la Casta Brava, es tenen panoràmiques espectaculars de la costa. Una de les més boniques que tindrem en aquesta ruta comença en la dreta baixada des de Begur cap a la Platja Fonda en la que sempre tindrem, lluny però al nostre davant, la Cala d’Aiguablava situada en un preciós racó de la costa




Begur Nosaltres només vam travessar els seus carrers però tant el poble com el seu castell mereixen una visita.




Platja Fonda Amagada per les cases que s’han construit fins quasi tocar la línea de costa que impedeixen el pas cap a les cales ( es una vergonya com es va permetre l’ocupació dels espais en aquesta zona) hi ha aquesta preciosa cala a la que s’arriba baixant un tram d’escales. Està ben indicat pel que no es difícil de trobar.




El Port de Fornells i les petites cales que hi ha el GR92 va vorejant aquesta zona amb cales molt petites però molt bonica




Aiguablava Una altre bonica cala, especialment en aquesta època en que la tens tota per a tú. Es una de les més famoses de la Costa Brava pel que a l’estiu està ben plena de gent.




Muntanyes de Ses Felugues. Com he dit abans, val la pena de pujar-hi i caminar per la carena fins arribar a un punt en que ja tens un mirador molt bonic sobre la costa i en el que veus a sotabteu la Cala d’Aiguablava.




Urbanitzacions per tot arreu però la zona de la platja es preciosa. Val la pena passar-hi una bona estona. Relativament propera hi ha Cala Xelida que no vam visitar aquesta vegada però que a mí em sembla un dels llocs més maravellosos de la Costa Brava.




Cala Pedrosa Una altre de les cales mès conegudes de la zona. Es caracteritza per estar constituída exclusivament de còdols. No hi ha sorra. L’accès es una mica llarg i el camí no ha de ser senzill de recòrrer amb xancletes i carregat amb els estris típics d’un dia de platja.




El sender que voreja la costa des de Cala Pedrosa i que puja al Puig dels Frares Bonic, però dur de fer. Té boniques vistes de la costa malgrat que en molts moments els pins impedeixen una visió clara. Es convenient portar un bon mapa o un track gravat perquè es molt fàcil despistar-se en els corriols que anirem trobant.




Far de Sant Sebastià Bonic indret amb molt bones vistes. A mi m’agrada moltíssim la que es té de Llafranc i de la seva preciosa platja.




Aquesta caminada no es complicada de fer però s’ha d’anar ben calçat ja que hi ha zones en que les pendents son fortes, com en la baixada des de Begur cap a Platja Fonda en que hi punts molt drets. En general el GR-92 no es una pista; hi ha moltes zones a on les arrels dels arbres creuen el camí , cosa que dificulta la progressió. Per aixó es necessari anar ben calçat i aconsellable portar pals de senderisme. Fer-la en èpoques en que les temperatures no altes, preferiblement en dies solejats d’hivern per poder gaudir dels seus bonics racons en solitari