3a Etapa Camino Santiago Nord - Getaria - Zumaia - Iglesia de San Martín - Iglesia San Pedro - Ermita Arritokieta - Itziar

Panoràmica

Vinya de Txacolí

Refugi de muntanya

Sortint de Guetaria

Caputxina

La caputxina, morritort d'Índies, herba llaguera i altres denominacions populars (Tropaeolum majus) és una espècie de planta amb flors que té les flors comestibles i s'utilitza com a planta ornamental. És originària d'Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia. L'espècie cultivada probablement té un origen híbrid amb participació de les espècies T. minus, T. moritzianum, T. peltophorum, i T. peregrinum. És una planta herbàcia anual amb tiges ascendents d'un metre o més. Les fulles són grans quasi circulars de 3-15 cm de diàmetre, per sobre verdes i glauques, i pàl·lides pel revers; tenen un pecíol de 5-30 cm de llarg situat cap a la meitat de la fulla, amb diverses venes radiants. Les flors fan de 2,5–6 cm de diàmetre, amb cinc pètals, vuit estams, i un esperó nectarífer de 2,5–3 cm de llarg; el seu color varia entre el taronja i el vermell. El fruit fa 2 cm d'amplària amb tres segments, cadascun dels quals amb una sola llavor d'1–1,5 cm de llarg.

Arbre

Esglèsia Sant Martí d'Askizu

L'església de Sant Martí és la parròquia del barri d'Askizu a Getaria. A més de ser una de les joies del gòtic a Gipuzkoa, aquest edifici conserva alguns elements considerats la primera mostra d'aquest estil al territori. És un edifici d'una única nau on a més de l'ampli pòrtic, destaquen un parell de trams de voltes amb tercelets. Pel que fa al material emprat, les parets i les voltes estan realitzades amb carreu de pedra sorrenca. A les excavacions arqueològiques realitzades dins del cementiri altmedieval de Sant Martin el 2007 es van descobrir tombes antropomorfes tallades a les roques, úniques a Gipuzkoa. Askizu és una entitat de població espanyola del municipi de Guetaria, pertanyent a la província de Guipúscoa, a la comunitat autònoma del País Basc. Cap a mitjans del segle XIX, el lloc, ja aleshores pertanyent a Guetaria, tenia comptabilitzada una població de 1284 habitants. Apareix descrit en el tercer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seves possessions d'Ultramar de Pascual Madoz...

Vinya de Txacolí

Panoràmica

Zumaia

Zumaia és un municipi de Guipúscoa, de la comarca d'Urola-Costa. Està situada a la costa guipuscoana, a la vora del mar i de la badia on conflueixen els rius Urola i Narrondo. Al nord limita amb el mar Cantàbric, al sud amb les dues Arroas, amb Ibañarrieta i amb Zestoa; aquesta última és una vila coneguda tant pel seu balneari d'aigües termals com per les seves famoses coves d'Ekain, que per les seves pintures rupestres enriqueixen des de les albors de la humanitat el llegat artístic de l'home. A l'est hi ha el barri d'Askizu, que des de l'alt d'uns pujols permet veure l'entrada de Zumaia, i Getaria, port pesquer i bressol de Juan Sebastián Elcano. Canviant de direcció, a l'oest es troben Elorriaga, Itziar i Deba, des d'on es pot veure gairebé tots els dies la posta de sol en la costa de Biscaia.

Zumaia

La majoria dels seus habitants es concentra en el nucli urbà, però tant dintre com fora del casc existeixen barris dispersats. Entre els que es troben als afores destaquen San Miguel de Artadi i Oikia. San Miguel s'aixeca sobre un pujol entre alzineres i des de la seva església, una de les parets laterals de la qual protegeix el frontó, es pot contemplar cap al nord una panoràmica de Zumaia, el riu Urola i el mar. Des del mateix lloc, però aquesta vegada mirant cap al sud, es pot veure el barri d'Oikia, amb l'església de San Bartolomé i la casa Kondekua. Però hi ha un tercer barri a la carretera de Sant Sebastià cap a Bilbao, anomenat Narrondo, igual que el riu que passa per ell, i els terrenys del qual estan dividits entre Zumaia i Zestoa.

Riu Urola

L'Urola és un riu que té el seu recorregut íntegrament dins la província de Guipúscoa, a Euskadi. Amb una llargada de 59 km, té el naixement a la falda de la muntanya Aizkorri i desemboca a la mar Cantàbrica a Zumaia, tot passant per Legazpi, Zumarraga, Urretxu, Azkoitia, Azpeitia, Zestoa i Aizarnazabal. Els seus principals afluents són l'Ibaieder, l'Errezil, l'Altzolaras i el Larruondo.

Ermita Arritokieta

Aquesta petita ermita alberga la talla de la patrona de Zumaia, la verge d'Arritokieta del segle XVI, protegida per un retaule del segle XVII que conté a la part inferior un tríptic hispanoflamenc del segle XVI. Al centre del mateix apareix la Pietat i al costat d'ella, Sant Joan Baptista i possiblement Sant Francesc.

Església de Sant Pere Apòstol

Es troba a la localitat de Zumaia, província de Guipúscoa. Segurament va ser construïda després de la fundació de la vila de Zumaia el 1347. Hi ha qui pensa que va ser construïda sobre el monestir de Santa Maria, les primeres mencions del qual daten del segle XIII. Des de l'exterior té aspecte de fortalesa, i és possible que complís aquesta funció en èpoques de pirateria. És una església d'una sola nau, on es pot admirar l'esplèndid retaule romanista realitzat per Joan d'Anxieta a finals del segle XVI. Són destacables també les capelles laterals, que van pertànyer a poderoses famílies dedicades al comerç marítim amb Anglaterra, Flandes i Bretanya al segle XVI.

Panoràmica

Caserio Zazkarate

Sensibilització pel medi ambient a través de les lleteres de 40, 25 litres.

Panoràmica

Parc d'Elorriaga

https://www.gipuzkoa.eus/es/web/mendiak-eremunaturalak/elorriaga-atsedenlekua

Sender a Elorriaga

Bales de farratge

Estan preparades per poder suportar l'hivern en quan no hi hagin pastures de prou qualitat. El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs. La pastura per definició és d'origen vegetal, si bé el producte ingerit pels animals pot ser un derivat processat al qual s'hagen afegit minerals o restes animals. Per a accentuar la qualitat nutritiva de la pastura se cerca una naturalesa compensada entre lleguminoses i gramínies, de manera que es produïsca complementació proteïca.

Panoràmica

Panoràmica

Mosaic agrícola

Camps, vinyes i boscos.

Prop d'Itziar