Ladda ned

Avstånd

1,68 km

Den sammanlagda höjden

47 m

Svårighetsnivå

Lätt

Max elevation

766 m

Trailrank

42

Min elevation

726 m

Trail type

Loop

Koordinater

190

Uploaded

27 september 2020
Be the first to clap
Share
-
-
766 m
726 m
1,68 km

Visad 310 gånger, ladda ned 13 gånger

i närheten av Capafonts, Catalunya (España)

Ruta a peu per conèixer bonics racons del poble de Capafonts
Tota la informació de història- recerca- fotografia és gràcies al treball de l'Associació Cultural Picorandan i el Cem Capafonts com a disseny Track i muntatge
A la web de l'Ajuntament hi trobareu moltes rutes del Terme de Capafonts i retalls d'història que val la pena conèixer . Us deixem l'enllaç de la web externa
Col.labora Ajuntament de Capafonts - Turisme de Capafonts

View more external

Parkering

Punt d'inici i final ruta

Botiga i Punt d'Informació del poble Inici i Final de la ruta on hi trobareu un aparcament lliure ben a prop . Un cop acabeu hi ha un parc amb molta ombra i una mostra de diferents espècies d'arbres i arbustos de la zona
Utsikt

PUNT DE PARADA 1- ERA DEL RECTOR

És a l'entrada del poble. Històricament hem de situar-la formant part del conjunt de béns eclesiàstics al voltant de l'Abadia , l'Església Romànica i el Cementiri Vell. Fins fa 100 anys, aproximadament, era una bassa de terra com les que encara podem veure en algun poble de Les Garrigues; s'omplia amb l'aigua de pluja que baixava del Calvari i que servia per abeurar els animals. Potser més antigament era una era de batre, però no ho recorda ningú. Quan es va posar la font de la Plaça, s'hi va improvisar un abeurador amb dues piques de pedra relativament petites fins que, passada la guerra, se'n va fer un de ciment d'uns tres metres de llargada, situat on avui hi ha la font, que tenia el nivell d'aigua regulat per una boia, i que va estar en servei fins que van desaparèixer les mules. L' Era del Rector estarà sempre associada al fet de ser el punt de sortida i arribada dels cotxes de línia. Avui continua sent el punt d'entrada al poble i el seu aspecte és modern i endreçat.
Utsikt

PUNT DE PARADA 2- CARRER VISTA ALEGRE

Carrer amb bones vistes de l'Ermita de l'Abellera , Coll de Capafonts
Foto

PUNT DE PARADA 3- RELLOTGE DE SOL

Rellotge de Sol situat al Carrer Ponent Quan, de mica en mica, els rellotges de sol anaren perdent la importància cabdal que havien tingut, ningu no s'adonà que s'estava produint un canvi més substancial que el simple fet de deixar de mirar enlaire per mirar-se el canell. Tota una nova manera d'entendre la vida s'anava introduint en el pensament col.lectiu. És per això que pot semblar paradoxal parlar de rellotges de sol just quan comptem el temps no ja per minuts, sinó per mil.lisegons, quan els rellotges de quars, els ordinadors, qualsevol calculadora de butxaca ens han acostumat a una precisió gairebé impertinent. Tanmateix els rellotges de sol segueixen vius. Inalterables al pas dels anys, segueixen marcant les mateixes hores que pintaren els nostres avantpassats. Segueixen resistint-se a acceptar la nostra exactitud cartesiana. El rellotge de sol ens fa memòria constantment del nostre arrelament a la terra, de la nostra servitud als seus ritmes, al seu voltar immutable. Se'n riu dels nostres perfectes rellotges plens de perfectes hores, totes perfectament iguals. Ell sap que a final d'any serà el nostre rellotge el que anirà malament i que, per posar-hi remei, cada quatre anys afegirem un dia al calendari. Per això cada rellotge de sol és un estigma de servitud. Un símbol de capteniment davant els ritmes de l'univers. Un signe humil de gratitud, d'esperança.
Waypoint

PUNT DE PARADA 4 - CARRER PONENT

Carrer que recorre per la vessant Oest del poble
Utsikt

PUNT DE PARADA 5- ERA DEL POCURULL

Antiga era on s'hi treballava a l'estiu per batre el cereal
Proviantering

PUNT DE PARADA 6- CARRER DE LES FONTS - BAR EL GRÈVOL - CELLER CAL GARRIGA ( Allotjament Rural )

És al carrer de les Fonts davant del local social i la biblioteca. Era l'antiga plaça del poble –abans de la construcció de l'església i la plaça noves–, lloc on els homes es reunien per fer petar la xerrada. A principis del segle XX encara es conservaven dos porxos sota de cal Miquelet i de cal Perxa, als quals, sobretot a l'hivern i els dies que el temps no permetia anar a treballar al camp, els homes s'aixoplugaven i prenien el sol. Les dones mai descansaven; les feines de la casa eren infinites i rarament anaven al Perxo; de tota manera, en diferents parts del poble, alguns llocs arrecerats del vent acollien grups de cosidores les tardes assolellades de la tardor i la primavera. El Perxo era un element més de l'antiga plaça medieval, l'existència de la qual no podem posar en dubte, perquè les parades que hi ha sota d'aquest indret avui encara s'anomenen les "parades de Davall Plaça", i els pilars, les voltes dels porxos i els baixos de ca l'Ermitanet són de l'època. Com és lògic, hi havia mil anècdotes referents a les coses que passaven en aquest indret. Recordo les batalles amb boles de neu entre els joves i els guàrdies civils, que immediatament desprès de la guerra tenien la seva caserna a l'Ajuntament. Al Bar el Grèvol shi fan bons menjars . Podeu fer la RESERVA trucant al Telf: 977463346 Al Celler de Cal Garriga hi podeu estar allotjats . Podeu fer la RESERVA trucant al Telf: 616059336 El Celler de Cal Garriga és una casa antiga reformada que combina l'encant rústic amb les comoditats d'una casa moderna. Situada al centre del pintoresc poble de Capafonts, disposa de 4 habitacions dobles i una individual, dos labavos complets, una cuina equipada i una sala d'estar amb llar de foc i vistes precioses a la Vall del Brugent. També disposem d'una barbacoa coberta i un jardí ben bonic. El poble i el seu entorn és ideal per famílies, grups o amants de la tranquilitat i la muntanya.
Waypoint

PUNT DE PARADA 7- AJUNTAMENT DE CAPAFONTS

Ajuntament municipal on hi podem veure imatges en directe del poble i saber les dades metereològiques de Capafonts gràcies a @meteoprades.com
Museum

PUNT DE PARADA 8- FORN ANTIC

Situat als baixos de la Casa de la Vila, l’interior conserva l’estructura originària, amb els mateixos elements, que van ser emprats fins al seu tancament, l’any 1985. Constitueix un exemple de forn medieval molt ben conservat, una raresa a Catalunya, d’un valor excepcional i un element molt important dins el patrimoni històric de Capafonts Per fer'hi visites Telf: 717128940 1 euro per persona visita al forn. Cites disponibles només amb reserva prèvia.
Waypoint

PUNT DE PARADA 9 - CARRER MAJOR - CAL PASTORS ( Allotjament Rural )

El seu nom potser no parla tant de la seva importància com de la seva antiguitat. Va del carrer de les Fonts fins a l’era de L’Anton Cerdà i acull moltes cases antigues que deurien conformar l’esquema viari de poble medieval. CAL PASTORS : Allotjament Rural Independent- Per RESERVES Telf: 619673968
Waypoint

PUNT DE PARADA 10- ALBERG SOMNIANATURA

Alberg situat enmig del poble, per poder fer'hi reserves : https://www.somianatura.comper Per fer la reserva, posa’t en contacte al telf: 977 868 227
Foto

PUNT DE PARADA 11- ERA DE LA POBAIA

Es a sud de les Eretes, l'espai que hi ha a ponent de les Eres del Calvari, tocant a cal Cerdà i sota l'era del Balenyà. L'era del Pobaia, d'època medieval, pertanyia a la casa del mateix nom; fa pocs anys els seus propietaris la van cedir al poble i l'Ajuntament la transformada en un lloc per descansar, enjardinat i adornat amb l'antiga font de ferro de la plaça de l'Església i unes piques de pedra medievals. El lloc és avui un dels més endreçats del poble. Fins els anys cinquanta del segle passat va estar en ús- com les demés eres del poble.
Foto

PUNT DE PARADA 12 - ERES DEL CALVARI - CAL LLARG ( Allotjament Rural )

També dites "Les Eres" son quatre, la del Llarg, la del Batistó, la de cal Balenyà i la de cal Cerdà. Ocupaven tot aquest espai situat al capdamunt del poble, a quatre vents i ideal per a batre. Podem suposar que son quasi tan antigues com el poble -amb tot, segurament la més antiga es la de cal Vilalta- perquè les lloses i els marges que les sustenten així ho fan pensar. Avui només es conserva integra la de cal Cerdà, també la més ben conservada i i per tant la més interessant. A la de cal Balenyà hi ha els dipòsits de l'aigua i una casa, a la de cal Batistó, la més alta, una casa de nova planta, i a la de Cal Llarg la torre de l'aigua i una casa a mig fer. Al mes de juliol, temps de batre, el tràfec del lloc era impressionant; hi podia haver batuda simultània a les quatre eres, però més tard, quan acabaven les batudes de blat, també servien per a batre l'erb, els fesols, les faves i els cigrons; també per estendre tota mena d'aliments per tal d'eixugar-los; un els seus marges feia de recer a les dones que cosien al sol tardoral. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, els últims que van veure conreus de cereals al terme, s'hi van instal·lar màquines de batre per abreujar els temps que demanava l'activitat del batre, i fou llavors quan l'espectacle va arribar a ser dantesc; enormes muntanyes de garbes esperant el torn, carros pujant i baixant tot el dia, homes alimentant la màquina moguda per un tractor, traginant sacs de gra, borrasses de palla que es portaven d'alt del cap per descarregar-les a les diferents pallisses escampades pel poble, i la canalla saltant damunt la palla per pitjar-la –un esport perillós i molt cansat perquè a l'estona la calor i l'estrago es feien insuportables, i a més hi havia el perill de quedar colgat. Avui ningú permetria un joc tan perillós. Encara podia ser més dantesc. Molts homes imaginaven una calamitat que no va arribar de miracle: la possibilitat que tots aquells munts de palla i garbes s'encenguessin i el poble es transformés en una descomunal torxa. Aquesta fou una de les raons per instal·lar les ultimes màquines que van funcionar en llocs a la vora del poble on hi havia més espai, no feien falta tants esforços per pujar-ho tot d'alt de les Eres, i hi havia menys perill. La fi del conreu dels cereals, que venia de l'antigor, va provocar uns grans canvis a l'economia, a les feines del camp, i als costums. Darrere d'aquets canvis hi ha el despoblament i el pas d'una economia agrària a una de serveis. Les Eres del Calvari son l'espai testimonial de l'activitat més frenètica de tot l'any, activitat que va perdurar des de la creació del poble fins fa mig segle. Mai cap generació havia vist una transformació tan traumàtica com l'actual. CAL LLARG: Allotjament Rural per RESERVES trucar al Telèfon: 977868008
Arkeologisk lokal

PUNT DE PARADA 13- ANTIC CEMENTIRI

Està entre l'Abadia i les restes de l'Església Vella, i devia acollir els cossos dels primers capafontins que fundaren el nou poble dalt del turó on és avui. Cap a l'any 1919 quedà clausurat, perquè no hi havia espai per dipositar més morts. Estava envoltat per les parets de Cal Blaió i de l'Abadia, el marge que dona al carrer Nou i una paret amb la porta d'entrada oberta al carrer de l'Abadia, davant del corral del Xano. Passada la guerra, ja era pràcticament una runa, sense cap rastre de la paret i cobert per un esbarzerà. Ja fa anys que és un petit parc amb gronxadors per als infants, un espai enjardinat i cuidat. Només es conserva –encastada al marge del carrer Nou– una modesta estela circular d'època medieval amb una creu; no hi ha cap més làpida ni ornament. A la paret de l'Abadia hi havia uns esgrafiats amb creus i signes fúnebres, però ja han desaparegut pràcticament del tot
Arkeologisk lokal

PUNT DE PARADA 14- CARRER ABADIA + CAL MACIÀ

CARRER ABADIA Per l’Oest i el Nord, envolta l’Abadia, el Cementiri Vell i el mur que resta de l’antiga església romànica, i puja amunt fins a trobar el carrer del Calvari i el carrer Major. Pujant a l’esquerra, hi ha la porta romànica de cal Macià. Va conservar el seu empedrat medieval fins als anys cinquanta del segle XX quan es va posar el clavegueram. És una llàstima que no s’hagi conservat cap d’aquests empedrats molt ben fets i, certament, dificultosos de trescar. Té el pendent més fort de tots els carrers del poble. CAL MACIÀ És la casa pairal del cognom Fort. Els altres Fort són els descendents de cal Fortet. L' edifici de cal Macià és molt gran. Té la façana al carrer de l'Abadia, però arriba fins al carrer Nou. Aquesta darrera façana es va edificar l'any 1931, quan el Josep Fort Balañá, dit Pep Macià -que era l'hereu de la casa- va arribar a un acord amb La Societat per edificar un local per fer el bar i la sala del ball a la part del corral que llindava amb l'església. La part tocant a ca l'Enquino la van construir el propietari i el seu gendre Domingo Buldó Vendrell, de cal Toni. La façana del carrer de l'Abadia és la construcció més notable de tot el poble; d'estil romànic, està feta amb carreus de pedra tallada que porten les marques dels picapedrers. Té un escut amb un ocell i una inscripció on sembla que diu "Pere Voltor". Per l'estil de l'arc de la porta, la forma de l'escut i les marques dels picapedrers, es pot datar com una construcció feta en els segles XII-XIII, quan el poble pagava el delme a l'arquebisbe de Tarragona. La tradició oral diu que també va ser la casa del representant del compte de Prades i dels successius senyors, fins als comtes de Medinaceli i, per tant, el lloc on la gent del poble anava a pagar els tributs. Els magnífics carreus de la Font Vella -que fou desmuntada per fer els bancs de la plaça i acabar les escales de l'església- porten les Mateixes marques dels picapedrers, cosa que vol dir que foren tallats alhora. Si el feudal Pere -citat en un document del 1282 que es conserva a l'arxiu de la Corona d'Aragó- fos el Pere Voltor de l'escut, probablement estaríem parlant del representant de l'arquebisbe i del responsable de bastir la Font Vella i la façana de cal Macià.
Fontän

PUNT DE PARADA 15- PLAÇA DE L' ESGLÈSIA I FONT

L' aigua provinent d'un dipòsit de la partida del Damunt de la Vila que alimentava la Font Vella del Ribet, va arribar a la plaça de l'Església cap a l'any 1918 mitjançant una canonada de plom que també portava aigua als abeuradors de l'era del Rector i del carrer del Ribatell. Al mig de la plaça s'hi va posar la font de ferro colat de dues canelles, que podem veure en una foto del 1956, i que va ser la imatge típica de la plaça durant quasi tot el segle XX. Avui és a l'era del Pobaia al mig d'un petit espai enjardinat. Fins que no va arribar l'aigua corrent a les cases, la gent del poble hi anava per omplir les eïnes. Els anys de molta sequera, quan el cabal era insuficient, s'activava el tomb de poble, que era una cosa molt seriosa d'obligat compliment. Començava a la Barceloneta i la gent anava omplint les eïnes permeses. Les dones s'avisaven les unes a les altres i ningú no feia trampa. La font era un lloc de trobada. Als enamorats els agafava de cop una ànsia inexplicable per anar a buscar aigua a la font. Es podria fer un llibre amb milers d'anècdotes relacionades amb la Font de la Plaça.
Religiösa platser

PUNT DE PARADA 16- ESGLÈSIA DE SANTA MARIA

Es l'edifici més destacat del poble i fou bastida a finals del segle XVIII. Dedicada a Santa Maria sorprèn per la seva grandària i l'harmonia de les seves proporcions. D'estructura neoclàssica tenia l'altar major barroc, però fou cremada a l'inici de la guerra per la gent del POUM i no restà res del seu mobiliari. Actualment acull la imatge de la Mare de Deu de Barrulles d'estil gòtic tardà tallada en alabastre. L'altar major te un fresc molt interessant pintat l'any 1957 per Antoni Català Gomis. És d'estil neoclàssic, amb planta de creu llatina. Les dimensions interiors són 26 metres de llargària per 15,40 d'amplària. Consta de tres naus, un cimbori i un campanar. Les pilastres acaben en capitells jònics i delimiten les dues naus laterals, fins al creuer. El creuer és coronat per un cimbori octavat, amb una finestra rodona a cadascun dels costats, i acabat en una cúpula. El presbiteri i les dues sagristies a la capçalera, i el cor als peus de la nau completen un espai que produeix la impressió d'amplitud, i sobretot de lluminositat, creada per les finestres del cimbori, les laterals i el rosetó de la façana. El campanar té tres cossos. La planta i el primer cos són quadrats; el segon i el tercer octavats; el segon té obertures per allotjar les campanes i elements ornamentals als angles. El tercer, que acaba en un coronament esfèric, conté obertures més petites. La façana és l'element més remarcable del temple parroquial. Els angles, el rosetó i la fornícula central són de carreus, mentre que la resta és de maçoneria. A la fornícula central hi ha la imatge de la Mare de Déu, que fou arrencada els anys trenta del segle XX; es conservà decapitada a l'interior del temple fins que fou restaurada i col·locada altre cop al seu lloc. Actualment restaurada i ben cuidada ofereix una imatge elegant per la seva alçada i molt proporcionada. Sobta que un poble tant petit tingui una església tant gran, però hem de pensar que quan es va fer el poble tenia prop de 500 habitants.
Waypoint

PUNT DE PARADA 17- CARRER DEL RIBATELL

Era la sortida més important del poble, el primer tram del camí de Reus. De tots els carrers i camins del poble, aquest és el que té més pendent i fou el més transitat fins que es va fer la carretera. Ja a les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta del segle XX va viure la seva màxima utilització els dies que hi havia partit de futbol al camp del Ribatell; al final del partit, una corrua d'espectadors que tornaven al poble l'omplia en tot el seu recorregut. No en tenim cap fotografia, però sovint unes dues-centes persones enfilaven el seu empedrat i els seus revolts. Ara fa cent anys, tocant a la Plaça s'hi va fer l'abeurador, el més important del poble, que va durar fins a l'últim terç del segle XX. Pels mateixos anys s'havia projectat construir-hi uns rentadors públics al lloc on avui hi ha el mur inacabat del carrer que mena a l'Hotel Davall Plaça; a canvi dels sobrants d'aigua de la font de la Plaça, el propietari del terreny, el senyor Abellà de Valls, havia cedit una parcel·la per fer-los, però mai es va arribar a materialitzar el projecte. Ja cap al 1958 es van construir els actuals rentadors, quan ja hi havia aigua a les cases i rentadores elèctriques, de manera que s'han utilitzat molt poc. Avui és el carrer que mena a la piscina, i quan aquesta està oberta torna a ser un carrer molt transitat. El tram que va fins al barranc del Ribatell conserva part de l'empedrat medieval, però en conjunt l'aspecte actual és d'abandó, com correspon a un camí que ha quedat obsolet.
Waypoint

PUNT DE PARADA 18- RENTADORS MUNICIPALS

Es van fer als finals dels cinquanta del segle passat. Tradicionalment la gent anava a rentar al riu i a les basses. Al primer terç del segle XX hi hagué un projecte per fer uns rentadors, també a prop d'on és la piscina aprofitant l'aigua sobrera de la font de la plaça, però una disputa per la seva propietat, juntament amb una manca de recursos i d'interès, va anorrear el projecte. Curiosament aquets rentadors es feren servir molt poc perquè aviat arribaren les màquines de rentar i aviat caigueren en desús.
Proviantering

PUNT DE PARADA 19 - PISCINA I GUINGUETA - ' RIBATELL ' ( Apartaments Turístics )

Piscina i Guingueta Municipal
Waypoint

PUNT DE PARADA 20- CARRER BARCELONETA + CAL DAVID ( Allotjament Rural Independent )

És el carrer, de fet el barri, més singular del poble. Situat a l’est, comença al carrer Nou, a prop de la Plaça, i baixa en fort pendent en direcció al riu. Totes les cases són de la mateixa època –segles XVIII i XIX– i tenen una morfologia característica. La nostra és una de les tantes Barcelonetes que hi als pobles de Catalunya, i que segurament foren barris nous com la de Barcelona. CAL DAVID Allotjament Rural per a 5 persones amb bones vistes de la Vall de Capafonts Per fer Reserves truqueu al 639391536
Waypoint

PUNT DE PARADA 21- CAL CUTXÓ - ANTIC BAR DANIEL - PERXO DE CAL FERRER

Cantonada amb Carrer Barceloneta i Carrer de les Fonts on hi havia el Bar Daniel . Un punt estratègic per control.lar el pas de la gent i de pas anar petant la xerrada. EL PERXO DE CAL FERRER A la Barceloneta, i sota de cal Ferrer, hi ha el que es coneix amb el nom de la casa i que comunica el carrer amb l'era del Besora. Donava pas a l'era i a la porta de les golfes de cal Cisco Llarg. Es el més ben cuidat de tots i té una petita historia: a la part dreta i tocant a l'era, el ferrer que donà nom a la casa hi tenia el fornal, i a l'esquerra davant per davant, durant molts anys hi hagué la barberia de cal Ferrer, establiment emblemàtic que mereixeria un relat que recollís la seva història, part d'una època molt important per al poble, la primera meitat del segle XX.
Waypoint

PUNT DE PARADA 22- CARRER DE BARRULLES + L' ERA DE CAL SOLÉ ( Allotjament Rural Independent )

L' Era de Cal Solé per fer-hi Reserves cal trucar al Telf: 655599258 ( Cesca ) Antiga Era de Cal Manu , on hi havia una construcció de principi de s. XIX pel fadrí de Cal Batistó, pagès amb 20 ovelles i 5 cabres que portaven les dones

Kommentarer

    You can or this trail