Moving time  en timma 28 minuter

Tid  2 timmar 16 minuter

Koordinater 1458

Uploaded den 7 april 2019

Recorded april 2019

-
-
194 m
41 m
0
2,5
5,0
9,99 km

Visad 56 gånger, ladda ned 2 gånger

i närheten av la Nova Esquerra de l'Eixample, Catalunya (España)

Caminada dominical de manteniment, d’uns 10 quarts de durada, per pujar al turó de Monterols i al turó del Putget per gaudir del sol i de la bona visibilitat del dia.
bild

Avinguda de Pau Casals i Turó parc

L’origen d’aquests jardins, dedicats al poeta Eduard Marquina, és l’antic parc d’atraccions Turó Park, situat a una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona, que va obrir les portes l’any 1912 i va funcionar fins al 1929. L’any 1917 la finca es va incloure en la previsió d’espais verds de Barcelona, per la qual cosa estava afectada. Quan el parc d’atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l’Ajuntament en el qual se cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta. Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser qui va pensar en un jardí d’ús bàsicament veïnal. Però això no va ser així durant dècades, en les quals el Turó Park va ser l’únic espai verd de la zona i un dels pocs de la ciutat. Amb els anys, tot i el progressiu increment dels espais verds arreu de Barcelona, aquest parc ha continuat tenint un ús que supera el purament veïnal. https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html
bild

Escola Els Arcs

Els Arcs és l’Escola de Secundària que dóna continuïtat a les escoles Lys, Nausica i Peter Pan. És una Escola amb personalitat pròpia, tot i que manté l’ideari de les Primàries. En unes instal·lacions específiques posa a l’abast de l’alumnat de 12 a 16 anys els recursos necessaris per tal d’arribar a unes bones fi tes, tant en l’àmbit personal com en l’intel·lectual. http://elsarcs.cat/presentacio/
bild

Parc del turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un petit turonet del pla de Barcelona que gairebé no sobresurt. El turó era propietat de la familia Gil i es va anant edificant els seus vessants, fins que només restà la zona més escarpada, situada damunt de la cota 115 msnm. L'any 1940 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i va inaugurar el parc de Monterols. El Barcelonès presenta geomorfològicament dues grans unitats: el Pla de Barcelona i la Serra de Collserola. La zona que ens ocupa pertany a la segona. Collserola, tram de la Serralada Litoral, apareix com un horst format per materials granítics i esquistosos. El seu vessant marítim davalla molt més suaument que el vessant septentrional o vallesà, que ho fa amb certa brusquedat. Pel sud-est descendeix fins a arribar a la successió de serrats disposats en línia paral·lela a la carena principal. Aquests serrats són: El Turó de la Peira, el de la Rovira, conegut des de la fil·loxera com a Muntanya Pelada; el Turó del Carmel o d’en Móra, anteriorment anomenat de l’Argentera; el d’en Falcó, el del Putxet, que abans sembla que era anomenat Puig d’Aguarn, i el de Monterols. Aquests turons tenen una composició, en general, anàloga a la de la Serralada. En concret, es tracta de llicorelles silurianes assentades en un basament granític. La socolada emergeix sovint i aleshores apareixen les clapes de granit alterat característic de les condicions climàtiques d’aquestes latituds mediterrànies.S’hi troben també diverses mineralitzacions de poc valor industrial, sobretot galena i blenda, i alguns sectors amb el rocam metamorfosat. En alguns casos apareixen materials del triàsic inferior i, fins i tot, gresos roigs (GGCC 1982: 14). El parc ocupa una superfície de 1.94 ha i ateny una altitud de 127 m s.n.m https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_Monterols
bild

Pujada al Putxet

El camí fins al punt més alt del Turó del Putxet és costerut, però té com a recompensa una de les millors vistes de la ciutat. Les panoràmiques no ho són tot, el parc disposa de racons per al descans i petits espais de joc. En els voltants del turó encara es pot respirar l’atmosfera de l’antic Sant Gervasi on la burgesia de la ciutat hi va aixecar torres elegants i senyorials. La zona va començar a rebre població en el darrer terç del segle XIX. L’enjardinament del turó va haver d’esperar fins el 1970. El parc en la seva mida actual és el resultat d’ una ampliació feta el 2011. Moure’s pel Putxet és senzill ja sigui a través de les nombroses escales o bé de les rampes que faciliten la comunicació entre tots els indrets. La vegetació és rica en arbres i arbustos i predomina la de caire mediterrani. S’hi poden trobar pins, alzines , oliveres, però també acàcies, mimoses i falsos pebrers. Alguns exemplars són previs a la construcció del parc. http://www.jarditours.com/tours/el-turo-del-putget/
bild

Turó del Putxet o del Putget?

Els Jardins del Turó del Putget estan situats al barri del Putget i Farró a la ciutat de Barcelona. Exactament es troben al turó del Putget que dóna nom al barri del Putget. El turó fou urbanitzat i convertit en parc el 1970. Els jardins compten amb un mirador, un observatori geodèsic i una estació meteorològica al cim del turó, així com una zona de pícnic, una àrea de jocs infantils, una àrea per a gossos, pistes de petanca, taules de ping-pong i serveis públics. Els camins són de macadam, rodejats d'una exuberant vegetació, preferentment de tipus mediterrani. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_del_Tur%C3%B3_del_Putget
bild

Baixada del putxet

Enlairats a dalt de tot del Turó del Putxet, aquests jardins oberts als quatre vents constitueixen un dels miradors més privilegiats de Barcelona. Això, juntament amb una vegetació abundosa i variadíssima en espècies —algunes de molt poc freqüents— i els llocs arrecerats de descans, confereix a aquest espai verd una gran personalitat. https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-turo-del-putxet_92086011938.html
bild

Plaça Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. Abans del 1895 la plaça s'havia anomenat Josepets, pel convent dels carmelitans de Santa Maria de Gràcia. La plaça està dedicada a Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi (Versalles 1805 - Castell de la Chênaie 1894), que fou un diplomàtic francès cònsol de França a Barcelona. Ferdinand tingué el seu domicili en una torre de la plaça tocant a la riera, havia intervengut a favor de la ciutat durant el bomardeig de Van-Halen el 1842. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Lesseps
bild

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al Passeig de Gràcia número 118. Els va fer Nicolau Maria Rubió i Tudurí l'any 1929. Els Jardinets es troben a la part superior del Passeig de Gràcia, on s'inicia el carrer Gran de Gràcia. El poeta Salvador Espriu hi vivia. Nicolau Maria Rubió i Tudurí era aleshores el director de Parcs i jardins de Barcelona. Tenen forma rectangular i la seva part central està ocupada per uns llargs parterres de gespa envoltats per una vintena de plataners en filera. Hi ha una font amb brolladors d'aigua. Per a la seva inauguració s'hi va posar la Font de l'Aurora, un grup escultòric situat sobre un estany, obra de Joan Borrell i Nicolau. Constava d'una figura central, Minerva, dreta dalt d'una barca, que subjectava dues bigues (carros de dos cavalls), una dirigida al Sol (Hèlios) i l'altra a la Lluna (Selene), amb dues nimfes als seus peus i unes columnes rematades per àguiles. Aquesta obra, en aquella època, no va agradar als veïns especialment perquè es va posar de cara a l'Avinguda Diagonal i per tant, donava l'esquena al barri de Gràcia. L'any 1931 aquesta obra va ser desmuntada i al llarg del temps algunes peces es van anar posant separadament en altres llocs de Barcelona: un dels carros, el d'Hèlios, l'any 1934 va anar a parar al Turó Park —l'altre va ser fos; una de les nimfes, coneguda com a Nimfa que es pentina, es va posar el 1968 a la Plaça Joaquim Folguera; les àguiles van anar al Zoo de Barcelona el 1969; la figura de Minerva al passeig de Santa Madrona, a Montjuïc, el 2003, i la de Selene el 2014 a l'Avinguda de Vallcarca. Posteriorment, s'han anat colocant en els jardinets diverses obres d'art públic: L'Empordà. Nova oda a Barcelona (1961), d'Ernest Maragall i Noble, una escultura de marbre amb dues figures de dona assegudes, l'una nua i l'altra vestida amb vels, d'estil clàssic. Està dedicada al poeta Joan Maragall, pare de l'escultor, i hi ha inscrits uns versos seus, d'un poema de Oda nova a Barcelona: «Les muntanyes i el mar immens, si el món ja és tan formós, Senyor». L'escultura s'hi va instal·lar l'any 1961, centenari del poeta, però havent rebut crítiques d'alguns que hi veien una mostra de lesbianisme uns anys més tard es va traslladar al Parc de Cervantes, tanmateix, el 1985 es va tornar a posar als jardinets de Gràcia a instàncies del batlle Pasqual Maragall, nebot de l'escultor. La Lectura. A Pompeu Fabra (1948), de Josep Clarà, un conjunt dedicat al filòleg Pompeu Fabra compost per la inscripció Barcelona a Pompeu Fabra i un relleu de marbre blanc amb la figura d'una dona que llegeix. S'hi va posar el 1993, pel 125è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, amb una instal·lació de l'arquitecta municipal de Barcelona Anna Ribas. Solc. A Salvador Espriu (2014), de Frederic Amat, una obra excavada a terra amb un solc de 17 metres de llargada amb forma d'obelisc, fet de formigó i envoltat de gespa. El monument inclou una placa que diu: «Brilla, dins l'únic coneixement del negre, l'or del meu somni» https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardinets_de_Gr%C3%A0cia

Kommentarer

    You can or this trail