Manlleu, Llaés, Ripoll (tornar en tren)

Ruta des de Manlleu, a la comarca d'Osona, cap al Ripollès fent una volta per la comarca natural del Bisaura, dinar a l'Hostal de la Serra de Llaés i arribant fins a Ripoll, i tornant en tren fins a Manlleu.

Sortim a les 7 del Matí de Manlleu, ja que es presenta un dia molt assolellat amb altes temperatures i fem ruta cap a Torelló, passem el poble i sortim pels Peluts cap a Orís.
Seguim pel lateral de la carretera C-17 cap al pont de Borgonyà i més amunt cap a Saderra.
Pugem per l'antiga carretera que puja per la Cogulera per sobre del túnel de St Quirze i baixem fins al poble. Travessem el ter pel pont i la via del tren R-3 i enfilem fins el castell de Montesquiu. baixem fins a la riera de la Solana i comencem a pujar amb pendents suaus fins al Serrat de la Rovira i el Serrat de Planeses. Anem carenanat fins al Beví Gros.
La serra de Bufadors es presenta al davant com una muralla infranquejable.Vorejem la serra en direcció oest i planegem pel Quintar dels Beví Gros enllaçant la carretera asfaltada de Sta Maria de Baesora a Laés. Baixant algún kilòmetre més avall ens desviem per pista fins la magnífica casa dels Ferrers on comença una pujada llarga i constant amb moltes ziga-zagues fins al pla de Marenyol.
Ens desviem per la Baga del puig de Sant Jaume en un tram de fagedes impresionants que ens donen una estona de frescor. Arribem a la collada del Barretó i continuem pujant fins al morro del Quer. Vistes magnífiques des de 1240 mts d'alçada a tota la Vall de Laés.
Seguim pujant per la baga de la serra de Queralts altra vegada per camí idílic entre faigs fins a creuar la Riera de Milany. La calor apreta i ens remullem amb la poca aigua fresca que baixa. Acabem de pujar finsa la casa de Milany i seguim pujant encara suaument per sobre els cingles fins arribar al punt més alt del recorregut 1340m d'alçada.
Baixada picada fins a l'ermita de la mare de Déu de la Cau. "El santuari de La Cau, quant a construcció religiosa és desproveït de la bellesa més elemental. Els indicis apunten que existí un altre santuari vora l’emplaçament actual, que hom creu que els terratremols dels anys 1427-1428 el derruïren. Fins als anys 1628-1686 no fou reedificat a l’indret a on es troba actualment.
La Cau, exteriorment no fa pensar en un edifici religiós, mancat de campanar, sense cap mena d’àbsida. Amb l’afegit del que vol ésser un porxo o una estança de sopluig enfront de la menuda capella. El primer pensament que et bé al cap en veure l’edifici es el d’una senzilla barraqueta. Però, una realitat inqüestionable és que els seus devots eren els pagesos i pastors de les rodalies; sobretot aquests últims, doncs foren ells els qui la bastiren de nou als voltants de l’any 1700, i, de manera conscient, calcularen que els servis d’aixopluc durant les llargues jornades de mal temps i de fred intensíssim.
Hi ha diversos documents que donen fe que fins l’any 1936, any en que segurament la imatge fou destruida, les parets del santuari estaren atapeides de rams de núvia, i es per això que es pot creure que la Mare de Déu de la Cau era invocada per demanar consort, si també és cert que es feia per prevenir el terme de pedregades.

Travessem el prat i ens escolem per un corriol que baixa pel mig del bosc del Teixidor, amb trams impracticables en bicicleta. Per un baixador rocós i perillós fins i tot a peu, baixem la cinglera i contemplem la magnífiques baumes del Burbau, en concret la Baumassa, amb algunes construccions senceres aixoplogades sota les cavitats .

Seguim baixant per la dreta del Torrent del Burbau seguint un corriol poc apte per BTT fins a la Pista del Burbau. (segurament el cami que baixa per l'esquerra també mena un tros més amunt ). Pista ampla picada que ens fa perdre alçada ràpidament, deixant les Baumes del Teixidor a l'esquerra, ens acosta a la majestuosa casa del Teixidor.

Més avall passem per sota el Castell de Laés i enllacem amb la carretera de Ripoll, que seguirem un tram fins a l'Hostal de la Serra. Casalot rústic i autèntic que encara conserva gran part de les estructures i guarniments de fa uns quants anys, que té habitancions i fa menjars. Havent dinat i migdiada reprenem el cami en direcció Ripoll per la pista asfaltada que baixa ràpida fins a la Riera de Vallfogona, Passat el pont del Casal ens desviem per pista de terra amb pujada suau i arribem a la Corba, punt on el Riu Ter forma dos meandres. Passem la línea de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i per vora el Ter arribem a la colònia de Roig (Santa Maria). Continuem pel lateral de la C-17 i entrem a Ripoll fins a l'estació del tren.

Tornada en tren fins a Manlleu.

Jornada complerta amb pedalada exigent pel Parc Comarcal del Castell Montesquiu i el Bisaura, amb dinar i bona companyia. Frondosos boscos de faig i alzinars ens han salvat d'una bona calorada.

Pedalada el dia 18/06/2022 amb l'Albert, Joan, Loli, Alfons, Martí i en Putxi