Koordinater 870

Uploaded den 24 juni 2017

-
-
1 332 m
626 m
0
12
24
48,08 km

Visad 205 gånger, ladda ned 4 gånger

i närheten av Boixols, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DEL PALLARS JUSSÀ (PEL GEOPARC DE LA CONCA DE TREMP I DEL MONTSEC): DES DE BÓIXOLS CAP ABELLA DE LA CONCA, A ISONA I AL PORT DE COMIOLS

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, cal tenir cura del coneixement de l’estat de conservació d’alguns dels trams dels camins a recórrer. En concret, del que ens ha de conduir cap el jaciment de la Posa, des de la carretera d´Isona a Coll de Nargó.

Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (també coneguda com a Serres Exteriors Prepirinenques). En concret, el recorregut del present itinerari passarà per dos dels seus sectors més representatius; concretament pel Mantell del Montsec (més situat al Sud) i també per alguns indrets del Mantell de Bóixols (situat al Nord del recorregut).

Així, l’itinerari s’iniciarà dintre del Mantell de Bóixols, per les immediacions del poble del mateix nom. Els primers recorreguts, es faran per aquest mantell, però ben aviat s´entrarà al Mantell del Montsec, per on es farà la major part del recorregut, fins arribar al Port de Comiols, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari. En aquests trajectes, anirem trobant afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic i del terrenys cenozoics del Paleocè i de l´Eocè. Tot i així, per diferents indrets trobarem afloraments dels materials del trànsit del Cretàcic al Paleocè, concretament del Garumnià. Sovint, com a Comiols, trobarem materials detrítics de l´Oligocè, recobrint als anteriors.

Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari discorrerà íntegrament per dues comarques de la Regió de Tremp: per la del Pallars Jussà i per la de l´Alt Urgell.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi de l’estructura materials dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que es tallaran al llarg del recorregut de tot l’itinerari, entre elles immediacions de Bóixols i el Port de Comiols. Aquests relleus, es distribuiran entre el Mantell de Montsec i el Mantell de Bóixols.

2.- Estudi i observació dels materials mesozoics (especialment del Cretàcic), i del cenozoic (fonamentalment del Paleocè, de l’Eocè i de l’Oligocè), que formen part dels relleus dels mantells acabats d’esmentar al paràgraf anterior. I, tanmateix dels materials oligocènics postorogènics que ocasionalment els cobreixen. Alhora, si s´escau, també ens centrarem en els terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

3.- Observació de les relacions existents, dintre de la zona per la qual discorre el recorregut de l’itinerari, entre les zones abans esmentades, del Sistema Pirinenc. (concretament entre el Mantell de Bóixols i del Mantell del Montsec).

4.- Observació de l’important jaciment fossilífer de la Posa, situat al terme d´Isona, entre els sediments cretàcics.

5.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa, tot i que en general seran poc importants.

6.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En concret, d’acord amb el sentit de la marxa, cal parlar de:
6A) de l´encavalcament de Bóixols, que veurem prop d´aquest poble, del Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec
6B) del congost d´Abella de la Conca, directament relacionat amb l’encavalcament de l´Abella, molt similar a l´anterior. El veurem, mot clar a lo Forat d´Abella
6C) del jaciment d´icnites de la Mare de Deu de la Posa, que veurem en la en una de les aturades del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner, si s’escau, que anem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents nostres: MATA-PERELLÓ (2009 i dels recents 2013a i 2013b); així com de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ (2005 i 2006). Tanmateix, farem esment d´un treball més recent, semblant al present, però en un recorregut invers: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015). Es tracta, en tots els casos, d’itineraris similars al que ara tractarem, i que discorren per aquestes mateixes comarques en la seva major part del recorregut.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres mateixos en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general, parlant-se també de les situades al llarg d’aquest itinerari; i que es distribueixen tant per la Noguera, com pel Pallars Jussà.

I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).

Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual es remetem, pel que s’escaigui.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

Aquest itinerari, s’iniciarà per les immediacions del Coll de Bóixols (al límit entre el Pallars Jussà i l´Alt Urgell). sobre la carretera local L – 511. A partir d´aquí, seguint per aquesta carretera, s´anirà cap a ponent, arribant primer al poble de Bóixols. En aquest primer trajecte, es faran diverses aturades.

Després, el recorregut continuarà cap a ponent, seguint la carretera abans esmentada, fins arribar al trencall de l´Abella de la Conca, cap on ens caldrà anar. En aquest sector es faran dos aturades abans d´arribar al trencall i altres dos pels voltants de l´Abella. Posteriorment, des del mateix trencall, s´anirà cap a la Posa, per on es farà una altra aturada.

Posteriorment, es seguirà per la mateixa carretera (la L – 511) cap al poble d´Isona. Des d´aquí es continuarà per la carretera comarcal C – 1412b, anant cap a llevant i cap al Sud, amb la intenció d´arribar fins al Port de Comiols, després depassar pels pobles de Biscarri i Benavent de la Conca. En aquest trajecte es faran tres aturades més, finalitzant el recorregut a l´esmentat Port de Comiols, al límit entre el Pallars Jussà i la Noguera. Finalment, cal dir que la totalitat d´aquest recorregut, s´ha efectuat dintre del que serà Geoparc de la Conca de Tremp i del Montsec.

Així, el recorregut tindrà una llargada d´uns 48´08 Km, al llarg dels quals farem 10 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 1345 m, per les immediacions del Coll de Bóixols.

A partir d´aquí, anirà baixant fins arribar als 1152 metres, pels voltants de Bóixols. Després, tornarà a pujar, lleugerament, fins als 1234 m, prop del Coll de Faidella. Des d´aquí, tornarà a baixar, amb oscil·lacions, fins arribar a les immediacions d´Abella, a una alçada d´uns 872 metres.

Després de pujar lleugerament, en aquest poble, fins als 950 metres, tornarà a baixar fins als 650 metres, en arribar a Isona. I, a partir d´aquí, anirà pujant fins a la fi del recorregut, arribant a una alçada final de 1110 metres, per les immediacions del Coll de Comiols.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d’elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.

Per d’altra banda, en cada una de les parades indicarem el nom del municipi, en el qual es troben situades. També indicarem el nombre de la comarca en el qual es troba situada. En aquesta ocasió, utilitzarem els dos següents fulls: 252 (Tremp) i 253 (o d´Organyà). Tots aquests fulls, han estat publicats per Instituto Geogràfico y Catastral de España.
__________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1970).- Mapa Geológico de España, a escala 1.200.000 (Síntesis de la Cartografia existente). Full i memòria nº 24, Berga. Inst. Geol. Minero de España. Madrid

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur a Tremp i a Isona, tot passant per Basturs, Suterranya i Abella. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des d´Erinyà a la Pobla de Segur, a Tremp i a Isona, tot passant per Figuerola d´Orcau, Basturs i Abella de la Conca. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2005b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la pobla de Segur a Tremp i a Isona, tot passant per les immediacions de Basturs, de Suterranya i de Bóixols. Inèdit. 8 pag, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur i les Mines de Sossís cap a Tremp i a Isona, tot passant per Basturs, Suterranya, Abella i la Posa. Inèdit. 10pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Basturs cap Abella de la Conca, a Bóixols i a Isona. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.;. SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alt Urgell: des de Comiols cap a Isona, Abella de la Conca, a Bóixols i a Gavarra. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid
Waypoint

P1 COLL DE BÓIXOLS

PARADA 1. CARRETERA L – 511, Km 23, IMMEDIACIONS DEL COLL DE BÓIXOLS, (Valldarques, terme municipal de Coll de Nargó, comarca de l´Alt Urgell). (Full 252). El recorregut d´aquest itinerari el començarem en aquest lloc, per les immediacions del Km 23, de la carretera local L – 511, a tocar del Coll de Bóixols, a uns 7´5 Km del poble del mateix nom, al seu ponent.. En aquest indret, estem situats sobre el Mantell del Montsec, però molt prop del Mantell de Bóixols. Efectivament, prop d´aquí (a menys de 0´5 Km) l´encavalcament del primer per part del segon, molt prop del Km 22´5. Per d´altra banda, per aquest lloc es fan palesos els afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Superior, concretament dels nivells de calcàries i gresos del Maastrichtià, fonamentalment Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió dels relleus dels voltants de Bóixols, de totes les estructures que hem vist a la darrera aturada. Així, des d´aquí es veu ben clar l´encavalcament del Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec, per on ara ens trobem situats.
Waypoint

P2 LO FORAT DE BÓIXOLS

PARADA 2. CARRETERA L – 511, IMMEDIACIONS DEL Km 15, A 1Km DE BÓIXOLS, LO FORAT DE BÓIXOLS, (Bóixols, terme municipal d´Abella de la Conca, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). . Després de fer la parada anterior, cal iniciar el recorregut per la carretera L – 511, anant cap a ponent. Així, ens anirem apropant al poble de Bóixols. En arribar-hi, ens caldrà superar-lo, amb la finalitat d´arribar a les immediacions del Km 11, per on farem una aturada. La farem a uns 8 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem superat (prop del Km 22´5) l´encavalcament del Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec. A partir d´aquest indret, ens hem desplaçat entre els afloraments dels materials del primer mantell. Així, hem trobat nivells dels materials mesozoics del Cretàcic Mig i Inferior, els quals formen part d´aquest mantell. Així, hem trobat afloraments dels materials de l´Aptià i de l´Albià, fonamentalment. Per d´altra banda, d´aquest indret, es pot gaudir per una part, del congost obert pel riu Rialb (que neix molt prop d´aquests indrets, a llevant del poble). També es pot veure l´encavalcament del Mantell de Bóixols sobre els materials del Mantell del Montsec, situat al Sud d´on ara estem situats. Aquest lloc es el dit Forat de Bóixols
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DEL COLL DE FAIDELLA. PROP Km 11 DE LA CARRETERA L - 511

PARADA 3. CARRETERA L – 511, PROP DEL Km 11, IMMEDIACIONS DEL COLL DE FAIDELLA, (Bóixols, terme municipal d´Abella de la Conca, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer la parada anterior, cal continuar cap a ponent, seguint sempre la carretera local L – 511. Aviat es deixarà per l´esquerra el trencall de la Rua, passant després pel Coll de Faidella. Després de sobrepassar-lo, a la seva baixada, farem una aturada per les immediacions del Km 11. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 4 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, hem continuat molt propers al contacte entre el Mantell de Bóixols i el Mantell del Montsec, tot i que haurem estat situats sobre el primer. Així, per arreu es fan palesos els afloraments dels nivells de les calcàries del Cretàcic Mig i Inferior, de l´Aptià, de l´Albià i del Turonià.. Aquests materials encavalquen a calcàries més recents, del Santonià i del Sannoisià. I aquestes als nivells més recents, del Cretàcic Superior, del Maastrichtià, que hem vist anteriorment, al principi del recorregut. Tot i així, prop del Coll de Faidella, hem sobrepassat l´encavalcament i ara som al Mantell del Montsec, molt prop del Mantell de Bóixols, que ens queda lleugerament al Nord d´on ara som. Des d´aquest indret, mirant cap al NW, es pot tindre una bona visió complementària de les estructures dels voltants d´Abella, que ja hem vist a les aturades 3 i 4 d´aquest mateix itinerari. Així, des d´aquí, es veu ben clar l´encavalcament del Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec. El primer es troba situat al Nord el segon al Sud. Aquest encavalcament es molt prop d´on ara som. Precisament el Coll de Faidella, es situa sobre molt proper d´aquest mateix encavalcament. Així, ara nosaltres som al Mantell del Montsec, mentre els terrenys situats més al Nord, ja pertanyen al Mantell de Bóixols.
Waypoint

P4 ENTRADA Al POBLE D´ABELLA

PARADA 4. ENTRADA AL POBLE D´ABELLA DE LA CONCA, (Abella de la Conca, terme d´Abella de la Conca, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer la parada anterior, cal seguir cap a llevant per la carretera L -511. Després de passar pel Pas de Finestres, arribarem a les immediacions del Km 5 de la carretera. Aquí, trobarem un trencall doble: per la dreta podrem anar cap al poble d´Abella de la Conca i per l´esquerra, cap al Santuari de la Posa. Nosaltres, anirem primer cap al poble esmentat, seguint ara la carretera que es dirigeix cap aquest poble. En arribar-hi, despès de sobrepassar el Riu d´Abella, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 13 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Tot i així, s´han molt palesos els nivells de calcàries grisenques del Maastrichtià, els anomenats gresos d´Areny. Aquests materials es trobem situats per sota dels del Garumnià i com els anteriors, també formen part del Mantell del Montsec. En aquest recorregut, hem anat tallant els materials esmentats a la parada anterior. Per d’altra banda, des de bona part del recorregut, hem pogut veure des de lluny l’impressionant encavalcament d´Abella, corresponent al Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec. També, des d’aquí es pot veure el congost que forma el riu Abella en travessar les calcàries cretàciques, que formen part de l´esmentat encavalcament. Així, des d’aquí podem veure el Congost d´Abella de la Conca. Aquest congost, denominat lo Forat d´Abella (i popularment lo Foradot), ha estat obert per aquest riu, en travessar la Serra de Carrànima. De fet, hi ha tres congostos successius, originats pel riu en trobar-se els diferents fronts d’encavalcament del Mantell de Bóixols sobre l’extrem septentrional del Mantell del Montsec. .També podem veure el front d’encavalcament sobre les mateixes cases del poble. Aquest lloc on ara ens trobem és un interessant indret, el qual pot formar part del nostre Patrimoni Geològic. FOTOGRAFIA 4.
Waypoint

P5 LO FORAT D´ABELLA

PARADA 5. LO FORADOT (O LO FORAT D´ABELLA), (Abella de la Conca, terme municipal d´Abella de la Conca, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer la parada anterior, cal retrocedir lleugerament, fins prop de la casa on hi ha l´Ajuntament d´Abella de la Conca, a uns 1´5 Km del poble. Així, trobarem una cruïlla, d´on surt una carretera asfaltada (que després es converteix en un camí). Aquest vial condueix cap al poble de Bóixols. Tot i així, va serpentejant i s´apropa molt al poble d´Abella de la Conca, just fins al altre cantó del congost del riu Abella. Aquí farem una nova aturada, a uns 4 Km de l´anterior, però a tocar del poble. En aquest recorregut, haurem tornat a trobar els afloraments dels materials del Garumnià, del Mantell del Montsec. Tot i això, ara ens tornem a trobar sobre afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Mig i de l´inferior, situant-nos dintre del Mantell de Bóixols i encavalcant als anteriors. Sense cap mena de dubte, aquest és un dels indrets més interessant de la geologia de Catalunya i alhora del seu Patrimoni Geològic. En aquest recorregut, haurem vis relleus espectaculars dels materials cretàcics, situats sobre el poble d´Abella de la Conca. Així, des d´aquí, es poden veure aquests materials, pràcticament verticalitzats. Per d´altra banda, des d´aquest indret, situat al bell mig del Congost del riu Abella, es pot veure en detall, com aquests materials cretàcics formen part d´un anticlinal encavalcant, situant-se el seu flanc meridional sobre el mateix poble d´Abella de la Conca, per on encavalquen als terrenys del Garumnià. Es a dir: des d´aquest indret es pot veure be, l´encavalcament del Mantell del Montsec (on hi ha els materials del Garumnià, situat al Sud), per part del Mantell de Bóixols (on hi ha les calcàries cretàciques, situat al Nord). Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot veure molt clarament el Congost del riu Abella (on estem situats). Ha estat obert per aquest riu, en travessar els materials carbonatats del Mantell de Bóixols. En aquest indret, el riu forma un engorjat, anomenat popularment “lo Foradot”. Tot i així, si ens hem apropant des de poble, en arribar al Foradot, podrem situar-nos al bell mig de l´encavalcament, gairebé a tocar-lo.
Waypoint

P6 PARC CRETÀCIC DE LA MARE DE DEU DE LA POSA

PARADA 6.PARC CRETÀCIC DE LA POSA. (Santuari de la Mare de Deu de la Posa, terme municipal d´Isona i la Conca Dellà, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a la cruïlla de la carretera L – 511, des d´on hem anat cap al poble d´Abella de la Conca. Aquí mateix, a l´esmentada cruïlla, trobarem el trencall del Santuari de la Posa, per l´esquerra. En trobar aquest camí, ens hi caldrà anar. Així, enllà farem la darrera aturada d’aquest itinerari, a uns 6- 7 Km de la darrera aturada, aproximadament. I també a uns 3 Km d´Isona. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments cretàcics, els quals es situen dintre del Mantell del Montsec. Així, haurem vist afloraments eminentment carbonatats i calcolutítics del Cretàcic Superior, fonamentalment del Garumnià, en arribar a l´indret de la present aturada. En aquest lloc es troba un interessant jaciment d´icnites (de petjades), que inicialment es van atribuir a dinosaures. Posteriorment, s’ha vist que son icnites de rajades. Tot i això, constitueix un altre indret del interessant del nostre Patrimoni Geològic, al marge de les darreres polèmiques sobre la seva autenticitat. A l’actualitat, en aquest indret s’ha situat el Parc Cretàcic de la Posa. Així, per part del Museu d´Isona, s’ha preparat l´indret per a les visites i es poden observar centenars d´icnites de les esmentades rajades. Aquestes es troben per sota de l’ermita, en una vessant de la Colomera. Per d’altra banda, en aquest indret es poden veure nivellets de lignits, que temps enllà es van intentar d’explotar. Aquests lignits formen part de la Conca Lignitífera d´Isona. Els lignits es situen sobre els afloraments del Garumnià.
Waypoint

P7 CARRETERA COMARCAL C - 1412b.. Km 38. IMMEDIACIONS DE LLORDÀ

PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL Km 38, CARRETERA C – 1214b. IMMEDIACIONS DE LLORDÀ, (Llordà, terme municipal d´Isona i la Conca Dellà, comarca del Pallars Jussà). (Full 290). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retornar cap a la carretera L – 5111, per tal d´anar després cap a Isona. A partir d´aquí, ens caldrà continuar cap a llevant i cap al Sud, per la carretera comarcal C – 1412b. Així, ens aproparem al poble de Llordà. Poc abans d´arribar al seu trencall, farem una aturada, prop del Km 38 de la carretera. Aquesta aturada, la farem a uns 7´8 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cretàcics, que formen part del Mantell del Montsec; així, haurem trobat nivells de calcolutites, generalment grises, les quals formen part del Garumnià; del trànsit del Cretàcic al Paleocè; tot i que per aquests indrets, aquests materials són del Cretàcic. Entre aquests nivells, a l´indret de la parada, es fan clarament palesos uns nivellets de lignits.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DEL PONT DEL PINSO

PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT PINSO, CARRETERA C – 1214b, (Biscarri, terme municipal d´Isona i la Conca Dellà, comarca del Pallars Jussà). (Full 290). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut per la carretera C – 1412b, anant cap al Port de Comiols. A poca distància de la parada anterior, si s´escau, en podem fer una altra, a uns 2´6 Km d´aquella. En aquest recorregut, hem continuant trobant els materials que hem vist anteriorment, que pertanyen al Garumnià i que es situen al Mantell del Montsec. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de la parada. Per d´altra banda, com a l´aturada anterior, es fan palesos els afloraments dels lignits del Garumnià.
Waypoint

P9 GRAVERA DEL ROC DELS ESCOMS.

PARADA 9. EXPLOTACIONS D´ÀRIDS DE LES IMMEDIACIONS DE BENAVENT DE LA CONCA, GRAVERA DEL ROC DELS ESCOMS, (Benavent de la Conca, terme municipal d´Isona i de la Conca d´Enllà, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Port de Comiols. Així, ara la carretera començarà a pujar. Aviat passarem per Biscarri i poc despès per Benavent de la Conca. Poc després de sobrepassar aquest darrer poble, arribarem a una antiga explotació de terres i graves. Aquí, farem una aturada. La farem a uns 6´8 – 7 Km de l´anteriorment realitzada En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant pel Mantell del Montsec, pels sectors més orientals de la Serra del Montsec. Cap a ponent afloren els materials mesozoics (fonamentalment del Cretàcic), els quals constitueixen els relleus prominents d´aquesta serra. Tot i això, cap on som ara, aquests relleus es troben recoberts per materials detrítics, postorogènics, de l´Oligocè, concretament pels anomenats conglomerats de Comiols. Aquests materials es fan palesos prop d´on som, per sobre del poble de Benavent de la Conca. Per d´altra banda, per sota d´aquests materials es troben els nivells rogencs del Garumnià, tot i que no es fan prou palesos. Aquests materials es situen al trànsit del Mesozoic al Cenozoic, concretament del Cretàcic al Paleocè. No es fan palesos, però si els derrubis de pendent, els depòsits de peudemont, formats a partir d´aquests materials i dels que se´ls superposen. Aquests materials detrítics han estat explotats prop de Benavent, per tal d´ésser emprats com a àrids per a la construcció.
Waypoint

P10 MIRADOR DEL COLL DE COMIOLS

PARADA 10. MIRADOR DEL PORT DE COMIOLS, (Benavent de la Conca, terme d´Isona i de la Conca d´Enllà, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Port de Comiols. En arribar-hi, farem la darrera aturada, aproximadament a 1`5 Km de la parada anterior. L´aturada la farem encara al Pallars Jussà, tot i que darrera nostre ja hi ha la Noguera, al mateix coll En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics que hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials postectònics, també apareixen per aquí, prop del coll. Des d´aquest indret. mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona visió de la Conca de Tremp, per on hem estat circulant fins aquí.

Kommentarer

    You can or this trail